L'allau diària de notícies sobre la pandèmia que vivim, en tots els mitjans de comunicació, eclipsa molts altres esdeveniments de gran rellevància a nivell mundial, com és el cas de la gerra freda entre els Estats Units i la Xina, en la qual ambdues potències estan immerses i afecten de forma directa o indirecta la resta de països del món.

Tucidides, el gran historiador de la Grècia clàssica, al narrar les guerres del Peloponès argumentava que quan una potència hegemònica veu amenaçada la seva posició per una potència emergent, la confrontació acaba sent inevitable. No obstant, la història ha posat en evidència excepcions remarcables a aquesta premonició. Un exemple el tenim en la confrontació entre els Estats Units i la Unió Soviètica, a través del que es va anomenar "la guerra freda", que va durar diverses dècades i que en diverses ocasions va tenir atemorida la resta del món, donada la capacitat de destruir diverses vegades el planeta amb el seu arsenal nuclear i que sorprenentment va a acabar amb la caiguda del mur de Berlín i la victòria d'Occident i dels Estats Units, cosa que va suposar l'enfonsament i la liquidació del que va ser la Unió Soviètica.

Semblava que aquells fets portarien a un nou ordre mundial amb l'occidentalització de la resta el món i el que va succeir en realitat va ser l'inici d'un ràpid procés de desoccidentalització del planeta. Sent el fenomen més important que ho explica, la constatació de l'ambició de la Xina, desitjant recuperar el paper que havia tingut durant mil·lennis com la major potència del planeta.

La Xina, que en aquest temps de la pandèmia ha retornat al seu formidable creixement econòmic, està augmentant la seva influència internacional, modernitzant el seu exèrcit, i dedicant grans esforços al desenvolupament de les noves tecnologies digitals que han de canviar el món en les properes dècades. Mentre que els Estats Units està patint de forma severa els efectes negatius de la pandèmia en forma de vides i d'una important afectació de la seva economia.

La pandèmia passarà i els Estats Units tornaran a la normalitat, però el que és inevitable és que les tensions per raons comercials, tecnològiques i estratègiques de tota mena entre els dos països seguiran augmentant. Mentrestant es produirà un fet inevitable i és que, des del punt de vista econòmic, la Xina superarà els Estats Units el 2030. Per altra banda, la Xina disposa ja d'un important poder militar que amenaça els tradicionals països aliats dels Estats Units de l'Índic i del Pacífic. Els Estats Units, per altra banda, gaudeixen d'una important supremacia mundial en l'àmbit militar, amb una major capacitat de destrucció que li dóna el seu arsenal nuclear i la utilització de la robòtica i les eines digitals en els seu arsenal armamentista.

La Xina, en una estratègia multidireccional, desenvolupa un clar expansionisme, dirigit a competir i en el seu cas a substituir els Estats Units en el seu paper de superpotència global, la qual cosa podria suposar una nova guerra freda i fins i tot en una confrontació directa. Si bé aquesta última opció no sembla probable per les mateixes raons que durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, l'"equilibri del terror" ho va evitar.

Però la gran pugna entre les dos superpotències està en la nova tecnologia digital i els seus últims desenvolupaments com la intel·ligència artificial, el 5G, l'internet de les coses o el control del ciberespai, ja que qui les lideri a nivell tecnològic i en la seva utilització en l'àmbit empresarial, sanitari, social i militar liderarà el món, incloent la capacitat de neutralitzar els sistemes de defensa de l'adversari.