La setmana passada, el govern de Pedro Sánchez va superar una moció de censura presentada per Vox. Una moció que els mateixos de Vox sabien que no duia enlloc, però que els servia estratègicament: per mostrar múscul, per pressionar el PP cap a les seves posicions o cap a un centredreta al qual acusaran de no fer oposició (allò de "la derechita cobarde"); també per mostrar Ignacio Garriga, que serà el candidat de la formació a les eleccions catalanes de Sant Valentí de 2021. 

Vox, un cop passada la moció parlamentària, es configura com el gran partit d'oposició, cosa que ja es va començar a confirmar quan Pablo Casado va treure del càrrec de portaveu la pertinaç i afilada Cayetana Álvarez de Toledo. Ara, amb el vot en contra de la moció per part del PP, els de Santiago Abascal dispararan al govern, però també als populars per no fer prou oposició i de tractar amb els "comunistes" de Podemos i els seus socis. Perquè ara sembla que Casado està disposat a asseure's a parlar amb Sánchez de grans temes polítics pendents que requereixen una majoria de tres cinquenes parts del Congrés, com les tan pendents renovacions del poder judicial, de la cúpula de la corporació de Ràdio i Televisió espanyola o del Defensor del Poble.

Casado corria, o segueix corrent, el risc de "l'efecte Wauquiez". Laurent Wauquiez és el president de la regió francesa de l'Alvèrnia-Roine-Alps, amb capital a Lió, i que va ser temporalment líder de la dreta francesa. Un líder caracteritzat per apostar-ho tot a polítiques de la ultradreta, comprant el marc conceptual de Marine Le Pen. No va arribar a l'any i mig al càrrec.

Així mateix, la moció de censura reforça el govern d'esquerres i remarca la nitidesa a favor de l'executiu d'altres partits petits del territori, vegeu PNB, ERC, Compromís… Totes les forces polítiques minoritàries es consoliden en el bàndol a favor del gabinet Sánchez-Iglesias, que aguantarà més del que alguns preveien. La moció de censura de Vox és ciment per aquest govern. I la pandèmia de la Covid i la seva crisi consegüent també facilitaran molt l'estabilitat del govern i la necessitat d'uns pressupostos adequats. Hi ha govern Sánchez per temps, en poden estar segurs. 

Tant de bo la futura entrada de Vox al Parlament català (amb més o menys força, ja asseguro que és un pronòstic encertat) també serveixi a l'independentisme per entendre's, per deixar de banda segons quines bajanades. Tant de bo aquesta irrupció clara de la ultradreta sense mascaretes (no les anticoronavirus) serveixi per clarificar moltes coses. També per entendre quin pa s'hi dóna, en aquesta Espanya de Vox i els perills que comporta. 

Tot i que aquesta ultradreta futurament present al Parlament català també pot intensificar la voluntat de fer un govern d'esquerres a Catalunya, deixant de banda l'eix polític independentista. Això, i una probable intensificació de la crisi econòmica que porti a moure l'electorat més a l'esquerra, i així també l'eix polític. Al març tornarem a parlar de tripartits d'esquerres? Com actuarà el PP català en relació amb la presència de Vox al parc de la Ciutadella? Hi haurà una dreta independentista (sense subterfugis) al Parlament? Els deixo reflexionar. Però esperem a veure què marquen els resultats electorals al febrer.