Ens pocs dies hem tingut dues bones notícies: que el mandat de Donald Trump s'acaba el proper mes de gener i que la pandèmia tindrà un final, per via d'una o altra vacuna. Ambdues notícies estàvem segurs que tard o d'hora havien d'arribar. Hi volíem creure, hi teníem fe. Però, sens dubte, quatre anys més de Trump liderant els Estats Units i una temporada massa més llarga de Covid-19 poden resultar subjectes molt esgotadors per a la psicologia. Treure Trump i la Covid de les nostres vides pot resultar realment alliberador.

Tanta incidència té un president dels Estats Units histriònic en les nostres vides? Doncs la pot tenir. El que ens incideix són les mentides continuades i pel broc gros, el negacionisme de la Covid, el masclisme, el model econòmic i social que difon, les maneres d'actuar, la xenofòbia institucionalitzada, la defensa de moviments paramilitars seguidors seus… tot això és el que els nord-americans han votat d'expulsar de la Casa Blanca, i tot això és el que no hauríem de voler; però que amb un Trump liderant els Estats Units donava aire als que defensen el mateix a Europa: les ultradretes de Vox a Espanya, de Salvini a Itàlia, dels Le Pen a França i de tantes altres formacions a Àustria, Bèlgica o Alemanya, entre altres. Per no dir també els altres casos mundials perillosos, com Jair Bolsonaro al Brasil.

Aquestes eleccions nord-americanes tenien molt de pes, certament. Però també, certament, el seguiment de les eleccions per part dels mitjans d'informació públics catalans ha estat exagerat. Exagerat i surrealista. Quin sentit té que els presentadors d'informatius parlin amb tan gran sapiència de com es vota a indrets remots dels Estats Units? I potser no saben ni on és Nalec o la Fuliola...

L'arribada de la vacuna, o de les vacunes, donarà oxigen, perquè donarà esperança d'un final de la pandèmia i de tot el que comporta, socialment i econòmicament; sense oblidar que tota conseqüència econòmica és també una conseqüència social. La Covid ens aixafa, ens atabala, ens tanca a casa, ens trenca amb el que serien les nostres vides, ens coarta la llibertat… la volem acabada i aniquilada. I per això calen tantes mesures, i per això ens cal una vacuna, o vacunes en plural. Aquesta és la gran expectativa del present. Una expectativa molt necessària. Encara que segurament les vacunes anunciades, amb la pressa de la gran necessitat, requeriran encara un temps i millores. I de més temps perquè puguin arribar a tothom. No ens precipitem, aferrant-nos a la gran il·lusió. Això de les il·lusions, ja se sap… Joe Biden tampoc és un líder que inspiri precisament una il·lusió tremenda, però cal agafar-se en allò del menys dolent possible.

Als antivacunes, que suposo que també són negacionistes de la Covid, diria que els desitjo sort, però en realitat no els en desitjo gens…

En definitiva, volia parlar de l'esperança, o de la confirmació que ens arriba d'aquesta esperança. En la fe que hi haurà un "després", un després de Trump, un després de la pandèmia.