JOAN PALOU PADILLA

Al març d'enguany, amb sorpresa i desconcert pel confinament, les empreses descobreixen que el món laboral ha canviat, ja que parcialment o amb la totalitat, els seus treballadors no poden anar al seu lloc de treball. És quan el teletreball apareix com el substitut del treball habitual i no com un sistema de treball diferenciat, que ha de tenir unes eines pròpies, una nova organització amb tasques i objectius ben definits i clars, tant per l'empresa com pels propis treballadors.

L'error en el qual van caure algunes empreses (i encara perdura) és creure que traslladar un ordinador del lloc de treball habitual a casa és teletreball. 

Sistema de treball: de cop i volta, ens hem trobat amb nous espais, eines, hàbits i relacions socials (poc o nul·les) i perduts alguns drets laborals: horaris modificats, incompliment de la desconnexió digital, anul·lació de permisos i vacances... és a dir, les persones treballadores han vist vulnerats alguns d'aquests drets i hi ha el perill de caure en una precarització de les condicions laborals. Aquest nou sistema implica un nova forma de gestió, de planificació i control de tasques, de garantir la qualitat del treball, d'adaptació del lloc i espai de treball, de projectes, i de relació social, on sempre s'ha de garantir la mateixa igualtat de condicions laborals que en el treball presencial.

Salut: més important encara és com afecta la nostra salut aquesta nova revolució; som una societat sociable, de contacte i, de cop i volta, sense cap preparació prèvia, ens trobem amb una nova forma de relació: es redueix el contacte físic, apareixen les reunions virtuals, solitud a l'hora de resoldre incidències i prendre decisions, per no parlar de persones que tenen patologies prèvies i que necessiten el treball amb suport. Tinguem en compte que casa nostra era un espai privat i que, ara, passa a ser un espai compartit amb l'empresa. No hem estat educats ni preparats mentalment per a aquest distanciament físic i, l'aïllament, pot ser un factor que pot afectar la nostra salut per la manca de relacions socials. 

Futur: això vol dir que el teletreball és negatiu? Tot el contrari, és el present i futur però requereix que sigui voluntari i acordat amb un pla de treball, que la implementació es faci amb totes les garanties laborals i psicosocials, que les empreses entenguin que és una nova estructura de treball que ofereix molts avantatges. Si ens fixem en Europa, països com Holanda o Suècia estan entre el 30 i el 40% de persones que teletreballen de manera regular, on les pautes de treball es caracteritzen per estar definides per projectes, no per horaris i, sense que es vegin minorats els drets laborals. Aquí dependrà del desenvolupament de la recent Llei aprovada, que regula el teletreball a les empreses privades.

Equilibri territorial: i què pot aportar el teletreball al nostre territori més enllà de la relació empresa-treballador/a? 

Moltes empreses estan implementades en l'àrea metropolitana de Barcelona i la deslocalització del treball pot ajudar a repoblar zones que ara han estat en decreixement. Aquesta és una gran oportunitat per reforçar les zones rurals, adequant espais fins ara no ocupats, ja sigui per treballadors que es vulguin traslladar a un entorn més adequat i tranquil, com per habilitar espais de coworking pel teletreball. De la mateixa manera, es produirà un gran impacte ambiental i social, ja que disminueixen els temps i freqüència de trasllat als llocs de treball, així com la reducció de contaminació per l'ús dels vehicles.

Finalment, també és un repte i una responsabilitat per a les Administracions, ja que hauran de posar de la seva part: desplegament de xarxa fibra òptica a tot el territori, implementar més serveis per aquestes poblacions i millorar les comunicacions.