MIREIA FONTANET

La violència contra les dones a part de les conseqüències directes que comporta per a elles i els seus éssers estimats (fills i filles, mare, pare, amistats, etc.) també en comporta per a tota la societat. D'això en tenim dades i d'aquestes es pot arribar a conclusions colpidores. 

La violència masclista té, també, conseqüències ètiques, ja que suposa plantejar-se quina classe de societat permet aquest tipus de violència. I les dades ens ho expliquen a la Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019, on es calcula que el 57,3% de les dones espanyoles majors de 16 anys han patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida.¹ Si apliquem aquest percentatge² a les dones de Tàrrega, ens trobem que 4.102 de les actuals targarines en algun moment de la seva vida han patit algun tipus de violència masclista pel fet de ser dona: comentaris lascius pel carrer, assetjament sexual (a la feina, al carrer, a les xarxes socials), violència en l'àmbit familiar, en l'àmbit de la parella, violència psicològica, econòmica, física, sexual... En els últims 12 mesos, per exemple, 1.417 targarines (un 19,8%) haurien patit violència masclista.

I encara podem aplicar més percentatges amb el nombre estimat de dones de 16 anys o més que han patit:

• Violència física i/o sexual d'alguna parella al llarg de la vida (14,2%): 1.017
• Violència psicològica d'alguna parella al llarg de la vida (31,9%): 2.284
• Violència física i/o sexual d'alguna parella els últims 12 mesos (1,8%): 129
• Violència psicològica d'alguna parella en els últims 12 mesos (10,6%): 759
• Violència sexual al llarg de la seva vida (6,5%): 465

Des de l'any 2019 ja podem quantificar amb xifres l'altre gran impacte de la violència masclista per a la societat: l'econòmic. L'any passat, el Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad va publicar l'estudi El impacto de la violencia de género en España: una valoración de sus costes en 2016.

Aquesta investigació ha permès quantificar els recursos econòmics que es drenen del conjunt de la societat i estimar els guanys potencials que es derivarien d'una reducció significativa dels nivells de violència de gènere. 

En l'estudi s'estimen els costos directes i indirectes tangibles i, de forma parcial, els costos intangibles. Aquests costos tangibles posen en relleu tots els impactes que mai s'expliquen quan es donen les dades de les dones afectades, i que la majoria de ciutadania no n'és conscient; com ara l'índex d'atur o inactivitat de les dones que han patit violència i no poden fer una vida laboral normal; o el cost dels tractaments que necessiten les dones que han estat violades o han patit maltractaments (psicològic, mèdics, farmacològic); o els costos legals (policials, judicials o penitenciaris) que comporten les investigacions i les penes per a aquests delictes. A aquests cal sumar les despeses necessàries que a la societat li costa fer polítiques de prevenció i atendre com cal les víctimes.

Els costos intangibles són els més difícils de calcular. Inclouen els del dolor i patiment de les dones víctimes de violència de gènere i els derivats de la pèrdua de productivitat de les dones assassinades i del suïcidi dels agressors.

Així doncs, quin és el cost econòmic³ de la violència contra les dones a Tàrrega? 

L'any 2019 Tàrrega tenia 17.098 habitants (dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya). Si apliquem els diferents càlculs, ens movem entre les següents xifres: 

• Si l'estimació és la més conservadora que s'ha establert en aquest estudi, 27,60 euros per persona i any, suposa 471.904,80 euros anuals.
• Si tenim en compte el supòsit menys restrictiu, 183,90 euros per persona i any, suposa 3.144.322,20 euros anuals. 

Aquests diners no surten dels pressupostos municipals sinó dels pressupostos de les diferents administracions implicades.

Segurament aquestes dades poden resultar increïbles i escandaloses, però són reals, ja que surten d'estudis oficials i contrastats. Són una manera objectiva més de veure la magnitud de la tragèdia que suposa la violència contra les dones perquè les xifres no es poden manipular; i qui en dubti, té els estudis per contrastar. Tenen a més, un aclaparador qüestionament ètic per la nostra societat al permetre aquesta violència. 

El més important de tot és reflexionar sobre les xifres, ja que algunes poden correspondre a dones del seu voltant. En tinguem constància o no, moltes hauran patit o estaran patint violència en alguna de les seves múltiples formes.

La segona reflexió a fer-se, com a societat és: quantes millores podríem fer en les nostres ciutats si erradiquéssim aquesta violència? En lloc de despeses judicials, inversió en educació; en lloc dels elevadíssims costos de presó per als agressors, millora d'infraestructures. I així fins a milions d'euros. I la tercera, però no menys important, és que s'acabaria amb el patiment de moltes dones, dels seus fills i filles, familiars, amistats... Val la pena.

¹ Aquest 57,3% es refereix a les dones que reconeixen la violència, és a dir, sovint les violències més subtils (la psicològica, l'econòmica, els micromasclismes, l'assetjament al carrer...) no s'identifiquen com a tal fins que no es comença a fer formació feminista i a prendre consciència sobres aquestes. Per aquest motiu es pot llençar la hipòtesi que el percentatge de dones que han patit violència pel fet de ser dones és possiblement superior.

² El càlcul s'ha realitzat aplicant aquest percentatge (57,3%) al total de dones majors de 15 anys residents a Tàrrega segons les dades de l'Idescat 2019 (Institut d'Estadística de Catalunya). La Macroencuesta aplica el percentatge a dones a partir de 16 anys, com que Idescat desglossa les edats "de 0 a 14 anys" i de "15 a 85 anys i més", s'ha aplicat el percentatge a dones a partir de 15. Hi haurà, per tant, una lleugera desviació.

Dades d'Idescat per Tàrrega l'any 2019:

Total 17.098, Homes, 8.489, Dones, 8.609, Dones de 0 a 14 anys 1.450, Dones a partir de 15 anys, 7.159.

³ Per visibilitzar com afecten a nivell de política municipal aquests costos s'ha realitzat el següent càlcul: persones empadronades al municipi (dades Idescat 2019) pel cost per persona i any segons els diferents càlculs. 

Tot i que l'estudi sobre l'impacte econòmic és del 2016 s'ha decidit aplicar-ho a les dades de padró del 2019, per tant cal entendre que hi pot haver una lleugera desviació.