Vostès ja saben que el Black Friday es diu així perquè als Estats Units és el primer dia que els calaixos fan clinc-clinc, els números vermells passen a negre i remenen dòlars a cor què vols? Aquest Friday (divendres, per als que no saben anglès) de color fosc atrau i fa venir basques a individus i col·lectius, sense mesura entremig. Ai las, que els diners en temps de pandèmia són tan necessaris com el sortir a veure obres de teatre... Servidora no va caure al parany hiperconsumista, tot i que reconeix, amb certa golafreria, que els descomptes en electrònica voregen l'alegria més fonda que rau al meu compte corrent. Ho dic perquè el meu mòbil m'envia missatges de comiat, quan jo no miro...Però no ens desviem del tema, que ja és prou obscur.

Els ulls en blanc quan s'esmenta Maradona. He dit Maradona, sí, no pas Madonna, que hi ha qui ho confon per mor de posar al cel el futbol i de soterrar la diva de la música pop als anys 90. Recordem quan es va vestir de blanc en el vídeo Like a prayer i hi va fer sortir un Jesús de pell bruna... jo no vaig alçar els braços a favor del de pell esclarida –s'entén clamant justícia de la toga i el birret. Ara ja no m'exclamo quan veig els furibunds catòlics desmaiar-se en veure la fumata negra al Capitoli Vaticà. Que el fum blanc només proclama un Papa d'esquerres, procliu a la sensatesa i al perdó per a les víctimes d'abusos dels que surten amb sotana i somriure gens beatífic. Ferum de sutge en molts productes suposadament ecumènics, per allò de la fera que sotja la víctima fent-se'n amic i llum. Melena que em surt dels forats menys anomenats –vòmit i sang amb qualls– en la foscor d'aquest confinament nocturn si rememoro el pànic i l'estupor de la mare que sap que el seu marit viola –cada nit, cada nit– la filla. Taca de negre el terra de lleixiu, taca la follia amb la sang de qui no la mereixia.

Direm "avui diu blanc i demà diu negre" del bully –que ens turmenta amb la inconsistència del patiment perquè sí–, i també del polític. Direm "de dol" si se'ns mor algú estimat, sigui humà i bípede o pelut de quatre potes o amb plomes i dues potes. Direm "vers blanc" del que no rima, encara que ens posi negre el seu o la seua declamador/a, perquè s'atura a totes les comes hagudes i per haver. Direm "el vull negre, el bull" al venedor que ens els vol endossar tots dos, tot sigui per fer-nos salivar amb el tast casual. Direm "el pànic a la pàgina en blanc" quan hem d'escriure aquest article: les lletres surten com l'estalzí en les xemeneies que es fan servir, ben negres. Direm "de gola de llop" quan sortim de llocs foscos, quan sentim la pell abandonar l'os i ens fa córrer. La por, saps?, és negra per dins i per fora, i taca la víctima. Direm "la núvia anava de blanc immaculat", i al bateig i a la mort. Direm que el blanc és present als hospitals, i als cervells quan no se saben la resposta dels exàmens.

Posen caliu –de color roig– a la tossuderia, a la responsabilitat, a les mascaretes i als cors apagats. Poseu verd a les cases, vermell als llavis, morat a les amanides. No deixeu que ni el Black ni el blanc destensin de l'arc de Sant Martí els altres colors: els de la vida que us mereixeu. Un petó.