El comerç minorista és un sector integrat per 470.000 empreses, dóna ocupació a 2 milions de treballadors i aporta el 5,2% de la riquesa nacional (PIB). El podem classificar segons els productes que ven, on l´alimentació representa un 40%, el tèxtil o equipament personal un 17% i l'equipament de la llar un 14%.

Des de fa uns anys el comerç minorista pateix una sèrie de circumstàncies que afecten negativament la seva xifra de negoci i comprometen seriosament el seu futur.

La primera va ser la llei 20/1994, a través de la qual es va donar via lliure a l'actualització de les rendes dels locals comercials a preus de mercat, amb augments progressius durant cinc anys. Legítim per part dels propietaris dels locals comercials, però letal per a una gran part del comerç que es va veure incapaç d´assumir la nova realitat.

La segona va ser l'aparició de les grans superfícies a partir del 1990 i el seu constant creixement, aconseguit fonamentalment a base d'atreure clients dels petit comerç del sector de l'alimentació.

La tercera apareix també als anys 90 amb el sorgiment de les cadenes de franquícies, les quals segueixen creixent a un gran ritme, canibalitzant vendes del comerç minorista del tèxtil, la restauració, la perfumeria, l'electrònica, els serveis, etc.

La quarta és conseqüència de l'eclosió en els últims anys de la venda per internet o e-comerce, que any darrere any ha anat creixent de forma imparable, globalitzant el comerç, ja que qualsevol client de qualsevol part del món pot comprar de forma instantània un producte de qualsevol proveïdor de qualsevol part del món i rebre'l en unes hores o màxim uns pocs dies. Aquesta nova modalitat de comerç afecta negativament tot el comerç minorista, ja que a traves d´ell, es pot comprar tota mena de productes, moltes vegades a uns preus inigualables per part del comerç tradicional, ja que gaudeix dels estalvis que li proporciona el fet de no necessitar cap espai físic ni personal per vendre.

I finalment la pandèmia de la Covid-19 ha esdevingut la cinquena circumstància negativa. L'e-comerce ha crescut de forma espectacular com a conseqüència del confinament, ja que s´ha constituït com el recurs més important per poder obtenir tot tipus de productes per a la llar i per a l'ús personal, creant aquest hàbit de comprar on no existia i accentuant-lo en aquells consumidors que ja l'estaven utilitzant. El fet és que avui en dia aquest tipus de comerç ja representa el 30% de les compres totals, amb uns tiquets de compra que superen àmpliament els que es fan en establiments físics. La compra per internet és doncs un hàbit de compra que ha vingut per quedar-se.

Els mesos de confinament i per tant d´inactivitat comercial, com a conseqüència del coronavirus, han suposat una altra important adversitat per a aquest important sector de la nostra economia, fet que juntament amb l'enfonsament del sector turístic que patim com a conseqüència dels rebrots de la pandèmia, representarà un cop definitiu per a una gran majoria de petit comerç independent de la xarxa comercial minorista catalana. Per desgràcia, els nostres governants poc o res poden fer per canviar tan indesitjable destí, conseqüència de les adversitats però també de la modernitat.