I, per si fos poc tot plegat, tenim la Unió Europea en permanent estat de xoc. Arreu només avança el fastigós (i perillós) virus de la Covid-19. Avança sense respectar la salut de ningú, sigui quin sigui el seu estatus, encara que alguns malden sense gaires escrúpols, ni socials, ni humans, ni econòmics, per escapolir-se'n a la primera de canvi. I, quan dic ningú, vull dir que ho fa, naturalment com sempre sol passar, afectant els més necessitats, els més dèbils, els més precaritzats, no tan sols per la seva permanent fragilitat sinó també perquè són el "sac dels cops" principal de les greus conseqüències tant sanitàries com socioeconòmiques. 

És evident que "alguns" se n'escapen, si més no de les conseqüències econòmiques més directes; ser polític amb responsabilitats governamentals o de directa representació democràtica és en aquests moments un privilegi. Com ser funcionari, de carrera i amb oposicions, o simplement de "xusco" o per "endollament" per gravitació partidista, també ho és, un privilegi. Ho saben i la majoria en són ben conscients, però també hi ha qui no n'és pas gaire, ni de conscient ni de solidari. 

Els governs es mostren, per molt que s'esforcin a dissimular-ho, desorientats i sense rumb, es recreen en les promeses econòmiques com si del manà es tractés quan ni els ERTO funcionen com haurien de funcionar. He dit "els governs" però és obvi que el de l'Estat és el que més peca d'ordeno i mando quan s'ha d'enfrontar a un problema real com és ara el de la brutal pandèmia. A Catalunya el de la Generalitat fa temps que s'esforça a demostrar que aquí només "passegem els gegants". A nivell de Tàrrega, el nostre ajuntament, sembla que vulgui demostrar que encara els té més grans i fa la proposta d'augmentar la taxa de la brossa domèstica, de cop, un 30%! És per manca de tacte, per espantar el virus o per teràpia de xoc? Déu n'hi do, senyors.

Quant a l'independentisme, a Catalunya, no es posen d'acord en res, estan més desunits que mai i encara que pugui semblar que la qüestió ara no toqui el que no haurien de fer és deixar-lo hivernant com tantes i tantes coses més. Les mesquineses partidistes ens aparten de la gran responsabilitat que com a país tenim al davant i al damunt ara mateix. Fins i tot semblen oblidar que sense independència no tindrem mai llibertat ni per treballar en favor de la sanitat i, per tant, de la salut de tots els ciutadans, ni per l'ensenyament, la cultura, l'economia, les empreses i els nostres drets fonamentals. Ni, més greu encara, per la dignitat de tots plegats. En fi, pot ser que estiguin sucumbint tot esperant la vacuna que ja comença a semblar més una nova (una altra) pastanaga d'Espanya.