En realitat, segons el Real Decreto 3217/1981 del 27 de novembre, la celebració del 12 d'octubre quedava establerta com: Dia Nacional de España y Fiesta de la Hispanidad. La norma explicava la solemnitat dels canvis en la seva exposició de motius. M'estalvio de fer-ne menció literal perquè no és més que un seguit de fets exposats pels emblanquidors de torn. Qui vulgui ja sap que podrà trobar-ne els motius amb una ullada al Google. Però la qüestió no s'acaba aquí ja que per finalitzar el viatge emprès per la història espanyola dels "demòcrates" emblanquidors, set anys després serà la Ley 18/1987 del 7 d'octubre la que establirà el dia de la Fiesta Nacional de España el 12 d'octubre. 

He fet un punt a part perquè aquí sí que, com ben bé es pot veure, desapareix qualsevol al·lusió a la paraula hispanitat i en la seva exposició de motius assenyala el relator oficial (un expert emblanquidor a fi de comptes) una sèrie d'aspectes que mereixien un especial interès: "La fecha elegida, el 12 de octubre, simboliza la efeméride histórica en la que España, a punto de concluir un proceso de construcción del Estado a partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los Reinos de España en una misma Monarquía, inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos". Déu n'hi do. I és a partir d'aquí que hi tornarà a haver un altre decret a fi de justificar i regular la participació de la Fuerzas Armadas: Real Decreto 862/1997 del 6 de juny, del qual obvio tant l'exposició de motius com la sèrie d'homenatges i exaltacions als quals fa referència. Si volen, ja ho saben; Google. 

Això de la Hispanitat, la Festa Nacional d'Espanya, el 12 d'octubre, el dia de la raça, etcètera, ve de lluny; de molt lluny. I un servidor només he volgut fixar-me en les dates i algunes dades esdevingudes en plena suposada transició cap a la democràcia a Espanya. Observaran que des de la Ley 18/1987 del 7 d'octubre hi ha una mena de regressió que va des de les essències dels cossos armats, tant de les forces civils i policials com les de l'exèrcit passant pel Ministerio de Defensa i fins a dia d'avui. Deixo a la vostra capacitat d'observació constatar fins on ens han portat tots els subtils emblanquidors del règim del 78. I on tenen encarada la proa del nostre destí. Recomano vivament de llegir l'editorial de Vicent Partal a VilaWeb del passat 11/12 d'octubre si és que voleu saber de veritat d'on venim i cap on ens porten els poders d'Espanya. Dels d'aquí en parlarem un altre dia.

Vull des d'aquí manifestar el meu personal i més sentit condol a tota la família d'en Ramon Alemany Altisent per la seva, per a mi, sobtada mort. D'ell sempre havia rebut la màxima consideració de mútua amistat i respecte. Era un infatigable treballador amb un gran desig de viure i que la vida mateixa no li ha allargat. Amic Ramon: Reposa en pau.