ÀNGELS CASTRO

Bandits! Renegats! Traïdors! Salpassers! Taüls! Barba-mecs! Sacs de pus! Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp! Tros de quòniam! 

I així, molts, vam entrar al món del renec. De la mà del Capità Haddock.

A mi m'agafa per renegar quan llegeixo agressions masclistes, vinguin d'on vinguin i tinguin la mida que tinguin. M'és igual un insult, un cop o una violació. Se m'encén una cosa a dins que és superior a les meves forces i brandaria katanes a tort i a dret. 

Sí, les dones som molt sensibles a aquest tipus d'agressions perquè sabem que són ancestrals i les patim massa cops en silenci, en pròpia carn o en la d'altres dones. Ens diuen exagerades o, va, no n'hi ha per tant. Fins i tot has d'equilibrar el que és un simple comentari sobre una dona mamelluda o donar gràcies per no ser-ho i no cridar l'atenció. 

Fa unes setmanes la Bel Olid ho va explicar molt bé. "Si algun home m'arramba el seu paquet sense jo voler-ho i em sento agredida, a la tercera vegada que passa, què puc fer?" I aquí entren els protocols. Com que no sabem com fer-ho ens estem inventant maneres de protegir-nos amb protocols que intentem que siguin efectius, i no ho són. Estem experimentant per a sortir-nos-en. El presumpte agressor sempre ho nega. Segurament perquè ni s'adona que està fent una agressió de paraula o obra. I si se n'adona no ho pot reconèixer, tremolaria tota la seva base de funcionament emocional i hauria d'aprendre que és un agressor i reaprendre accions i actituds. 

El que és important és que s'intenta resoldre i anem provant maneres de fer-ho. En aquest aspecte també estem en prova-error. Avancem, mil·límetre a mil·límetre, però avancem. De vegades ho plantegem com una cosa científica de prova-errada i també hem d'entrar en el tema emocional. Si tota persona només fos això, una persona, sense càrregues emocionals familiars, culturals o religioses, podríem demanar resultats immediats, però aquest és un camí ple d'esculls cap a un alliberament general, tan per a ells com per a nosaltres. 

Ens costa molt i haurem de seguir fent camí. Callar? Mai! 

Ho intento resumir, no hi ha més espai. És un tema que dóna per a tant com persones som. 

El que més em va sorprendre de l'interessant debat al Més324 del dilluns 05/10/2020 van ser les respostes al seu HT. Massa homes dient que ens ho inventem. 

No inventem res. Els sentiments no es poden inventar. Els intentem explicar i només es poden sentir de cor. Qui no en té no ho entendrà.