JOAN CAMPS TOMÀS

Tot just s'havien acabat les festes de Nadal quan, de sobte, va sortir una breu notícia en un racó dels diaris o bé en uns pocs segons de la ràdio i la televisió. Es parlava que una en passava lluny, a la Xina! Pocs dies després dues importants empreses d'electrònica feien pública la seva absència a la Fira Internacional del Mòbil, a Barcelona. En aquest moment moltes més persones alçaren les orelles: és que l'esmentada Fira movia molts milions de diners. Als "electrònics", tot seguit, s'hi afegiren els hotelers i gent de negocis complementaris.

No hi mancà la veu serena dels polítics, la dels organitzadors i la d'alguns metges: Barcelona es veia capaç de resoldre tot el que vingués, bo o dolent. Senzillament, "canviant els micros" a l'hora del parlament, tot quedava resolt. Alguns metges afirmaven rotundament que Barcelona estava més que ben preparada per resoldre els pocs casos mèdics que es poguessin presentar.

Per tant, tots tranquils!

Però la processó es movia ràpida, llampant i d'"alta velocitat". Les empreses d'electrònica de no tanta categoria s'anaven sumant a defugir presentar-se a aital esdeveniment mundial, a Barcelona! I la prudència i el seny aconsellaren deixar-ho per a un altre any, tot i les pèrdues multimilionàries.

Aquest procés, finalment, passà als ciutadans: polítics, obres, artistes, taxistes i..., tothom! Tot i que cap a l'11 de març vaig sentir joves mares afirmant que les properes vacances de Setmana Santa serien a la platja. L'endemà, dijous dia 12, els directius de la Residència ja ens avisaven d'un detall un xic estrany: que portarien mascaretes. I, l'endemà les portes externes de la casa quedaven closes. Res ja no hi podria entrar, ni familiars, ni persones alienes, ni els de l'Hospital de Dia, ni les cartes i els diaris! Res absolutament res podia arribar a l'interior sense haver passat unes hores de "purificació" en una dependència ad hoc.

És cert que, els residents, ens venia tot de nou. Gairebé ja al principi, els àpats ja no es feien al menjador, sinó planta per planta, secció per secció. Dos dies més i hi hagué un altre pas per prevenir una empestada que, ara sí, tota la ciutadania n'havia estat colpida: col·legis, sanitat, comerços, indústries, mercats, actes d'esbarjo, hotels, restaurants i bars, tot quedava paralitzat! I els residents de les institucions per a la gent gran ja no serien els únics que quedarien reclosos. Tothom hauria de recloure's a casa. Només en casos excepcionals es podria sortir, un temps breu, per adquirir queviures i anar a la farmàcia.

I aquest tsunami de virus, que semblava de brevetat previsible, s'ha anat allargant tant que, fins i tot, pot durar molts mesos i anys, fins que una projectada vacuna arribi els milers de milions d'arreu del món.

Enmig d'aquest batibull, al nostre país, també a Catalunya, hi esclatà un altre problema: algunes residències d'avis s'havien vist greument afectades pel coronavirus, amb moltes, excessives, defuncions i altres afectats positivament. I aquestes institucions veteranes -algunes amb centenars d'anys a les espatlles-, s'han qualificat d'entitats socials a entitats sanitàries.