Per a l'Ainoa, i les estherwilliams d'aquest estiu-covid

Diguem que la frase que ara llegireu la diu una noia de nom Ainoa. Que el lloc on se sent ressonar la frase és dalt d'un turó tancat i enjardinat. Al centre, aigua clorada que no supera el 1,30 d'alçada, i unes 11 dones que s'escarrassen –bo i suant, encara que l'aigua que els encercla ho dissimula– per aconseguir el que la instructora pretén. Tot és a fi de bé. "I un…dos…tres…quatre! Molt bé! Ara, amb la cama esquerra a terra, aixequem la dreta per sobre de l'aigua… He dit sobre de l'aigua... i no oblideu tensar la panxa! " Us sona, lectors? La clau d'aquesta frase és aigua. Es podria fer aquest exercici i que la cama estigués per damunt de la barra de fer exercicis... de ballet, per exemple. Quantes persones l'hi sabrien posar, i quantes l'hi podrien mantenir? Jo no fora dins d'aquest grup, ja us ho puc ben assegurar. Parlo de l'aiguagym, un neologisme que forma part de moltes dones i una pràctica esportiva instal·lada en el dia a dia d'aquestes dones, de les quals jo en formo part. I ara, anem a pams, per saber-ne més.

La invenció de l'aiguagym la devem als romans, amb la creació de les termes romanes. Allà no es feia exercici dins de l'aigua perquè sí, tal i com ho entenem avui. Quan hom s'exercitava, ho feia per a preparar-se per a la lluita. Sé que els lectors han elevat una cella, dient-se en veu baixa: "Ah, però la vida quotidiana no ho és?". Els donarem la raó a mitges: es feia un exercici de peses en forma de bossa plena de pedres, i un salt d'alçada i de llargària. Us hi reconeixeu, amigues? Un va bé per quan anem al súper, i l'altre per fugir dels energúmens sense mascareta, o per arribar a llocs altíssims dels armaris. De les termes passaríem als balnearis, llocs de descans amb aigües termals que significava "vacances" per als més rics, i enveja i sorpresa als pobres. Un notable estudiós del segle XX, en Manuel Arnús i de Ferrer, originari de Tremp, sentà les bases de la hidroteràpia racional i dels banys en aigua sulfurosa. Aquest metge acabà sent el director del Balneari de Panticosa. Poca broma.

Dèiem, en començar, que l'aiguagym és una pràctica esportiva que integra cap, cos i ment. Us aclareixo i augmento tots els beneficis –crec que quedareu impressionats. Ho millora pràcticament tot, excepte els ingressos en el compte corrent. Fa perdre pes, mala llet i alguna idea poc constructiva. Afavoreix la respiració, la concentració i la tonicitat muscular. Les persones que pateixen dolors a les cames, genolls i turmells afirmen que senten les extremitats inferiors menys pesants. Un assumpte a considerar és que cremareu 600 kcal en 45 minuts. És o no és una bona notícia? Em descuidava que redueix la cel·lulitis i afina la forma física. Ep, que no sortirem de l'aigua amb un nivell d'anglès més que bo i al DNI hi posarà Esther Williams...

Acabo amb l'agraïment al jardí amb piscina, que és a Claravalls. A les companyes d'aigua, amb qui hem surat i estrebat muscles, somriures i extremitats. A mi mateixa, per haver aconseguit tesar la panxa, estirar l'esquena i ensenyar el melic mentre saltava dins l'aigua; tot alhora, gran proesa. A la música, que també afavoreix l'insomni quan es repeteix fins al fàstic una tornada del confinament. Per acabar, a l'Ainoa, que repetia "Molt bé!" amb entusiasme després de sèries de 20 repeticions, amb el convenciment que algunes diríem –al sortir de l'aigua– "No me siento las piernas.". Ha estat un estiu físic, aquàtic i profitós. Us dono el colze, que ara s'estila això. Gràcies per tant, aiguagym.