Avui he de començar donant la benvinguda a l'activitat al personal de Nova Tàrrega després de les seves merescudes vacances: bentrobats i força ànims! Toca enfrontar-nos als temps que ens venen al davant que no pinten gens fàcils, ans al contrari, són i seguiran essent molt durs i difícils, però toca plantar-los cara i posar-hi coratge. Ànims a tothom!

A partir de les moltes i diverses de les coses llegides durant aquestes darreres setmanes he pogut nodrir i ampliar el camp de les meves reflexions personals. Per descomptat que no he llegit tot el que d'entrada havia previst llegir. Ni tampoc el que segurament hauria d'haver llegit pel seu acreditat interès. Però déu n'hi do. Confio per tant poder-ne fer partícips els sempre amables lectors de Nova Tàrrega en general, i en particular els dels meus modestos articles, de les reflexions, al meu entendre més urgents i apressants que graviten sobre la política, el govern, la ciutadania i els molts debats que ara mateix té oberts el nostre país.

Tucídides va dir: "Entre home i home no hi ha gaire diferència. La superioritat consisteix a aprofitar les lliçons de l'experiència", d'això fa gairebé uns 2.400 anys. Per tant, podríem pensar que amb tant de temps hi deu haver molta experiència acumulada de la qual es podria treure lliçons i coneixements sens dubte necessaris per poder-nos enfrontar als reptes que la nostra civilització actual, i la catalana en particular, té plantejats ara mateix. Però, deu caldre cercar-la i trobar-la, tota aquesta valuosa experiència. Segurament resseguint les petjades de la història i de moltes històries més.

Us diré que del que he llegit m'ha sorprès gratament el llibre d'en Josep Costa, eivissenc, qui sense tenir cap vincle amb el Principat de Catalunya, va descobrir la catalanitat que compartim els Països Catalans, actual vicepresident del Parlament de Catalunya i autor d'Eixamplant l'Esquerda hi guanyarà la independència (Comanegra.  1a edició juliol del 2020. 145 pàg.). Confessa l'autor que aquest és un llibre per "mirar endavant". Tinc una anècdota respecte a aquest llibre que trobant-se en una de les lleixes de la llibreria d'on en sóc client, al passar per davant tot fent una vista panoràmica, vaig visionar erròniament el títol (on diu l'Esquerda vaig llegir l'Esquerra; culpa de les bifocals? Pot ser) al cap d'una estona el meu subconscient em va avisar sobre el fet (em venia a dir que no mirava amb prou atenció) vaig tornar-lo a mirar i pam! La teoria de l'esquerda ja feia temps que formava part d'una de les reflexions més treballades que tinc al cap. Aquesta serà la primera reflexió que penso exposar en el pròxim article.