Cal reconèixer, d'entrada, que les paraules són molt més barates que els fets. Tot i així sembla que no s'han trobat encara les paraules amb què s'haurien d'haver explicat, relatat i justificat els fets més determinants del que va succeir com a detonant final del procés.

La gent, que fou, segueix i seguirà essent l'actiu més important i essencial de tot el que ha succeït a Catalunya, com a mínim els darrers deu anys i fins a la culminació del referèndum de l'1-O del 2017, mereix unes explicacions, diguem-ne polítiques, precises i responsables, que fins ara no s'han rebut i tot fa preveure que, per ara i tant, tampoc no arribaran. Sembla que s'hagin deixat per a la història, una vegada més i com sempre ens ha passat al llarg dels darrers 300 i escaig anys. Per cert, una Història en la qual sempre sortim com uns rebels desarrapats i acabem com a víctimes vexades, escarnides i titllats de perillosos. I, tanmateix, amb la indigna condició de súbdits colonitzats. Recordem l'exposició pública, l'any 1715, d'una gàbia de ferro amb el cap del general Josep Moragues, al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys, això després d'un judici sumaríssim que acabà amb la seva ignominiosa  mortal condemna essent degradat, torturat, arrossegat per un cavall, esquarterat i decapitat. Tanmateix, no resultarà sobrer recordar que l'any 1843, el general Espartero va bombardejar la ciutat de Barcelona, com tampoc ho seria, de sobrer, que el seu substitut a  Catalunya, el general Antonio Seoane, va jurar que governaria els catalans "fusilando y tirando metralla". Podria seguir encara que només fos per refrescar la memòria dels nostres insignes representants independentistes, perquè sembla que aquests no tinguin en compte ni l'origen de la nostra dissort l'any 1714 amb la invasió borbònica de Felip V que va suposar la pèrdua de les nostres constitucions, lleis, drets; precisament les mateixes que ara hauríem de recuperar.

A tot això, fa temps que l'independentisme català ho està passant malament, tant, que la seva expectativa de futur, si l'hagués de diagnosticar un tècnic neutral qualificat en la matèria, per exemple un llicenciat en ciències polítiques o, en el nostre cas, potser millor un expert en ciències ocultes; no sabrien, ni l'un ni l'altre ni els que s'hi poguessin afegir, cap a on girar-se.

Primer per entendre tot el que ens ha passat i segon, per a constatar que tots aquests fets populars tan extraordinaris no han tingut, aparentment, cap ressò pràctic ni mínimament tangible en cap lògica d'esperançadora justícia, ans al contrari, tot es manté amb aires d'empitjorament. (Continuarà)