Què ens està passant

Doncs que anem atabalats amb això del confinament a casa. Avui (faig l'article la matinada de dimarts) ja portem 17 dies i tot fa preveure que va per llarg. S'ha escrit molt sobre la pandèmia contra la qual estem lluitant i sobre la dramàtica realitat del dia a dia que estem vivint. També sobre les més que previsibles conseqüències de tot plegat. La més tràgica és la pèrdua de vides humanes, singularment greus per les condicions d'aïllament que han de suportar les persones afectades en els darrers moments de la seva vida. Insuportables pels qui ens han deixat i dramàtic pels seus familiars i amics. És molt difícil d'imaginar tant de dolor.

Què estem fent

En general s'observa un alt grau de compliment dins de les circumstàncies en les quals a hom li toca tirar endavant les seves responsabilitats vitals i familiars. Ningú no ho té fàcil, ans al contrari. I, tanmateix, com que del primer que es tracta és de salvar la pell, sembla que de moment ja sigui suficient l'esforç per no haver-se de preocupar de les temibles conseqüències econòmiques que el país sencer haurà de suportar. L'estat del benestar passarà a ser l'estat de l'estar bé. El d'anar fent i a veure-les venir. Seran, però, els més vulnerables del sistema els qui més patiran.

Particularment, la meva dona i un servidor, ambdós jubilats, ens mantenim ferms entre les quatre parets de casa i l'àvia no para en les seves activitats de comunicació familiar primer i en tot el que se li posa al davant. Ella ho porta tot. A mi el confinament m'ha reportat un estat de passivitat física en el qual no m'acabo de trobar per tantes coses com vull fer i que no sé ni com organitzar. La veritat és que em costa molt de concentrar-me i, sobretot d'escriure. Però, sí que llegeixo, dibuixo, faig projectes i penso amb tots i amb tothom, potser massa i tot. No em puc treure del cap els nous confins als quals ens portarà tot plegat, no pas per a nosaltres dos, sinó per a tota la  família. Disculpeu-me, amable lector, la llicència narrativa, però no tenia on agafar-me. Que la salut us acompanyi.