Toca reinventar-nos la vida; som-hi!

La nostra societat canviarà

Ho diuen els que en saben; i que en saben molt. D'aquests n'hi ha de tots els àmbits de la societat, especialment de la catalana, encara que, cal dir-ho, a nivell internacional no tothom ho veu igual, perquè els interessos que els inspiren són força heterogenis i, tot i que ben legítims, clarament interessats. Uns més mesquins que altres, és clar. La cobdícia no l'ha matat la Covid-19, i pel que es veu, podria passar fins i tot que l'hagués estimulat. Avatars dels sistemes?; veurem. He llegit en algun lloc que la catàstrofe és la regla de l'evolució i que el trauma és reparable, però no reversible. També que la ruptura que en resulta és una fluctuació que aboca els sistemes a la creativitat. És ací on vull fer un elogi de la Montserrat Aloy, precisament per això, per la força creativa que traspuen els seus dos escrits publicats a Nova Tàrrega intitulats: Del confinament com un compte enrere. Són una delícia plena d'humanitat i estimació. Un antídot contra les ànsies, els afanys, l'opressió i la incertesa de tot plegat. Gràcies per l'exemple que dónes des del teu món. Per cert, on són els cinc dies que manquen des de l'11 fins al 17? Perdona'm la gosadia i segueix creant. No paris.

Nosaltres ara resistim, toca resistir, de fet, som uns resistents nats. Deu ser cosa de voler posar en valor la nostra esforçada i legítima evolució com a poble i com a país; en part pel que som i també, atesa la situació, pel que volem i necessitem ésser d'acord amb els valors que sempre hem defensat i que volem que ens conformin seguint el nostre proverbial humanisme ètic i solidari amb tothom.

Un estat encegat d'orgull

Complint amb la prudent i encertada recomanació, per culpa del coronavirus, de limitar l'extensió dels meus articles, avui només deixaré la introducció del que tinc pensat per al pròxim que, si la creativitat no m'il·lumina (que no ho farà) dirà: "Un estat sense sostre, ni parets, ni suports; només orgull. Per ser que el coronavirus no entén de territoris només cal mirar les estadístiques de morts per cada milió d'habitants arreu del món i més concretament en els 193 estats membres de l'ONU."