«Mentre un poder de fora, negant als catalans els drets polítics o donant-los-en d'inútils, privi Catalunya d'organitzar i governar les institucions polítiques i socials exclusivament amb llibertat plena, serà una ficció i una mentida lo govern català»

Jaume Carner (1867-1934)

Què està passant

Em permetran que qualifiqui d'insòlits, i també d'extravagants, els dies aquests que estem passant majoritàriament confinats a les nostres llars. Diuen que la culpa de tot plegat la té un virus, el del Covid-19 que va començar a atacar (afectar) la població de Wuhan, capital de Hubei el 31 de desembre de 2019. A fe de Déu que ha viatjat silenciosament i ràpid per tot el món i, curiosament pel que sabem, hi ha uns països que sembla que no li hagin fet tanta gràcia com uns altres. Sigui com sigui tot el que ha passat fins arribar aquí, s'haurà d'analitzar amb la màxima serenitat i rigor científic per escatir-ne les causes i les terribles conseqüències.

Hem llegit i escoltat moltes coses respecte al virus de marres, el coronavirus o com carai vulguin que n'haguem de dir. Per exemple, diuen que ja s'ha localitzat la víctima 1, però no pas la 0 que vindria a ser la primera en la qual va mutar i que ben bé podríem anomenar la culpable de tot. Puc ben avançar que si l'acaben localitzant la guardaran envasada al buit, immersa en líquids conservants, congelada i posada dins d'una caixa forta d'aquelles que sovint ens ensenyen a les pel·lícules futuristes. No sé si tenim gaires precedents de característiques semblants localitzats, guardats o escolpits a les pedres d'algun lloc remot i sagrat.

Aquesta malaltia del coronavirus 2019 (Covid-19), que torno a anomenar segons les indicacions que ens van fent i, més o menys, evolucionant, ha motivat una crisi tan extraordinària com inimaginable en tots els àmbits de la globalització en general. Crisi econòmica, financera, política i social. I també, d'una manera molt significativa: humana i humanista.

Què estem fent

Crec que es pot afirmar que estem fent tard i que això marxa cada dia pitjor. Només cal observar la paralització creixent de tota l'activitat humana en general, amb la constatació que encara hauríem de fer més i millor. De fet només ens estem defensant, protegint-nos, aïllant-nos, tapant-nos, amagant-nos i finalment confinant-nos. Que se sàpiga encara no hem començat a atacar la puta bèstia. Estem tan enfeinats comptant i recomptant les baixes i les altes de cada dia que podria passar que no posem la deguda atenció a vetllar com evolucionen els actius disponibles en l'àmbit hospitalari.

Què ens han fet i què ens estan fent

D'entrada ens han portat a una pandèmia. És un fet. Com ho és que aquest virus no té res a veure amb els que tant proliferen en l'àmbit informàtic. Tant de bo ho fos! Però si els hackers haguessin rebut el sinistre encàrrec de crear un virus, dels que ells acostumen a crear, amb el refinament i l'eficàcia letal del Covid-19, els hauria estat impossible d'assumir-ne l'encàrrec amb garanties d'èxit.

Alguns, que formem part (per edat) del grup de ciutadans considerat com "vulnerable" que són els que protagonitzen majoritàriament les llistes de baixes (morts) amb el preceptiu títol "amb patologies prèvies" veiem el panorama amb evident inquietud. N'hi ha que, portats per una sorprenent activitat imaginativa, afirmen (alguns obsessivament) que la selecció dels vulnerables obeeix a una estratègia clarament intencionada a liquidar clínicament una part significativa del sector de la gent gran basant-se en una activa inacció sanitària. Per ara ja he desconnectat d'aquestes peculiars amistats, vull dir de la comunicació ordinària que intentava mantenir amb ells i amb el seu entorn. Tinc prou anècdotes i no vull obsessionar-me.

Una cita final d'un científic i escriptor: Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799): "En quina direcció he de mirar per trobar alguna cosa que no hagi trobat encara cap home?"