JORDI SALLA

"La naturalesa ens dóna una lliçó d'humilitat. Entronitzats en la hipertecnologia, oblidem la nostra fragilitat i que la naturalesa mana. I tant com mana!", Odile Rodríguez de la Fuente, biòloga. Del tsunami de 2004 a Tailàndia em va sorprendre la impossibilitat de trobar cadàvers d'animals. Una onada gegant matava milers de persones, però només uns pocs animals. El seu sentit de supervivència és superior a la tecnologia de la qual ens sentim tan orgullosos. És evident que ens queda molt per aprendre de la natura i que farem bé de respectar-la més del que ho fem.

"No entenc com es van menysprear les setmanes d'avantatge que va oferir la Xina amb les seves dures mesures", Miguel Hernán, professor de bioestadística de Harvard. A la meva escola, una setmana abans de tancar aules, els alumnes xinesos van deixar de venir. Al barri, els establiments regentats per xinesos tancaven portes. Ens estranyàvem i ho vèiem una exageració. Alguns savis ara escriuen que ha mancat previsió i preparació. Són els mateixos que haurien acusat les autoritats d'alarmisme davant qualsevol gest de prevenció. A "toro pasado" tots som llestos. Tots.

"Que la Xina es mostri més eficient que les democràcies és una molt mala notícia per a la llibertat", José María Lassalle, director del Fòrum d'Humanisme tecnològic d'ESADE. El nostre sistema basat en eleccions cada quatre anys impedeix tenir un pla a llarg termini. Estem instal·lats en la immediatesa. Malgrat ens pesi, n'hem d'aprendre d'un país que ha tret de la pobresa centenars de milions de persones en mig segle. No queda més remei que millorar la democràcia, corregint-ne els excessos, que hi són, i reformular el capitalisme, humanitzant-lo.

"Les mascaretes s'arriben a vendre a un 400% més del seu preu habitual al mercat", Adrià Comella, director del CatSalut. Una setmana abans de la desfeta, les farmàcies de Barcelona no en tenien. S'havien d'encomanar. Quan les vam anar a recollir, ens en van fer pagar un euro més del pactat: 5,50! Una companya s'afanya l'endemà a anar a la mateixa farmàcia, i el preu s'havia duplicat: 11 euros! Els recrimina l'abús i la resposta és un "lo toma o lo deja". La senyora que s'esperava al seu darrere les volia comprar. No li queda més remei: "Lo tomo." Oferta i demanda!

"Per la intercessió de les Santes Espines concediu-nos, Senyor, la desaparició d'aquesta pandèmia", Josep M. Vilaseca, rector de la Parròquia. M'arriben imatges seves pujant al comunidor i exposant al poble les nostres més preuades relíquies. Amb una epidèmia que s'escapa del control de la ciència, no està de més demanar el favor diví. Algú dirà que això no té cap mèrit. Qui així pensi, sàpiga que des de la comunitat parroquial es presta un important servei d'acompanyament a persones grans que viuen soles. "Ora et labora", que deia sant Benet.

"Les activitats per via telemàtica no seran avaluables. Seria discriminatori per a aquelles famílies que no compten amb els dispositius necessaris", Josep Bargalló, conseller d'Ensenyament. Un sistema educatiu potent opta per la diversitat. No és aquest el cas, mesurats tots els centres educatius amb la mateixa vara. En principi els nens no havien d'estudiar, però al cap d'uns dies la consellera de Presidència, Meritxell Budó, es va despenjar amb un seguit d'orientacions que posaven en autèntica quarantena el que havien dit. "Donde dije digo, digo Diego." Cap disculpa.

"Els experts i científics que ens aconsellen diuen que la millor manera de frenar el coronavirus és amb confinament domiciliari, però el govern espanyol diu que no cal", Quim Torra, president de la Generalitat. En el jardí polític hi ha flors de tots colors. Estem habituats a esporgar el color de la prudència i a escampar la còmoda llavor de culpar l'altre de tot. Que trist fomentar trinxeres en moments com aquest, que curt de mires. Com si aquí no s'hagués menyspreat la capacitat destructora d'aquest virus i ens haguéssim preparat a consciència del que ens venia al damunt.

"Hola, veïns i veïnes! Som fulanet i menganeta, del 5è 1a. Com que estem vivint una situació complicada i excepcional, si alguna persona gran algun dia necessita comprar quelcom de menjar, medicaments, etc., podem fer-ho per vosaltres. Evitem al màxim el contacte físic. Així que us deixem el nostre número de telèfon:..." En situacions excepcionals surt la part més humana de la solidaritat, aquella que no està prevista ni consta en cap pressupost, la que t'ho demana el cos per pròpia necessitat i compassió envers els més febles. Un cartell com aquest ha aparegut a l'entrada de casa i la seva lectura m'ha emocionat. Com en podem ser, de generosos i despresos!