La nostra societat aplaudeix en agraïment les treballadores de la salut. Ho hem vist aquests dies en què sembla que es pren consciència de com són d'importants per a la nostra societat. Vivim una pandèmia amb conseqüències molt greus per a col·lectius vulnerables i que és capaç de paralitzar un continent sencer. En moments de certa por i, per a alguns, d'histèria, moltes hem mirat als ulls d'un infermer o d'una metgessa o de qualsevol altra treballadora la missió de la qual és el nostre benestar tot buscant una solució. Els polítics, els exèrcits o els bancs no són ara el centre d'atenció de les nostres mirades; ho són el personal de salut. I les mirem perquè sabem que en moltes ocasions són la diferència entre la vida i la mort. És molt gratificant veure com ara, en plena epidèmia, ens omplim la boca d'orgull defensant el nostre sistema públic i les seves treballadores. Però encara m'agradaria més que no s'hagi d'arribar a una crisi sanitària per recordar-les, homenatjar-les i, sobretot, defensar-les. Ara són les nostres salvadores, però quan hi ha retallades, privatitzacions, condicions laborals inestables i manca de recursos, són poques –i no m'hi incloc–, les que surten al carrer a defensar els drets d'unes professionals que l'únic que volen és atendre'ns com ens mereixem i donar-nos un servei de qualitat.

Si d'alguna cosa ens ha de servir tot això que estem vivint, que sigui per obrir els ulls i adonar-nos que un sistema públic de salut no viu de votacions cada quatre anys i d'aplaudiments quan hi ha una pandèmia mundial. Que avui, la feina és de les que ens curen i vetllen per la nostra salut, però demà la feina de defensar una sanitat pública de qualitat amb recursos suficients i amb bones condicions laborals serà de totes. La nostra salut és el més important, per tant, cuidem-les.