Fa pocs dies ens va deixar l'intel·lectual George Steiner; crític literari, assagista i humanista entre molts d'altres. D'ell només en tinc un llibre que va publicar fa relativament poc i que porta per títol La poesia del pensament. La primera línia de la primera pàgina d'aquest assaig comença amb una cita del filòsof Alain que diu: "Tot pensament comença amb un poema."

Deixo de banda, per un moment, el motiu i la significació que Steiner vol donar a aquesta cita –que ell explica amb escreix al seu assaig– i penso en les paraules d'Alain. Amb elles, em plantejo fer un exercici molt més íntim per intentar esbrinar quina raó o desraó em fa prémer el llapis i jugar amb les paraules per fer-ne un poema. M'ho plantejo perquè jo, com la cita d'Alain, em trobo en la primera línia de la primera pàgina de la meva relació amb la poesia, com, potser, moltes de vosaltres. M'ho plantejo malgrat que de vegades pensi que la causa és del tot irrellevant.

Què fa que necessiti posar en vers inquietuds, conclusions i impressions que em viuen i em desviuen? Hi penso una llarga estona. Potser és per evitar sentir-me sol, perquè "la solitud és el nostre pa de cada dia; i un pa tendre"–Joan Sales. Potser és perquè tot allò que visc i penso se'm fa massa gran per encapsular-ho dins i "em tiba la pell si aboco massa ànima al cos que em limita"–Míriam Cano. També hi ha la possibilitat que només vulgui viure el canvi, i fer que es mogui alguna cosa, pensant que "un poema no és per a recitar-lo, sinó per a incendiar el món"–Josep Palàcios. Tampoc m'estranyaria sentir-me dir que escric buscant la permanència un cop s'acabi el trànsit de la meva vida, ja que "a tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil"–Jesús Moncada. Potser escric poesia per tot plegat –si no, no tindria totes aquestes cites penjades a les parets de la meva habitació. Si intento ser més sintètic, més específic, crec que potser escric per entendre una mica més la vida o per poder sobreviure la incomprensió de no entendre-la.

I vosaltres? Escriviu poemes? Si ho feu o no ho feu, en sabeu el perquè? Què passaria si ho provéssiu?

Com dic més amunt, és probable que el motiu que ens impulsa a fer-ho (o no) no és gaire o gens important. La cita d'Alain és clara: és a partir del poema que podem començar a pensar. I és en construir-lo, en llegir-lo, en dir-lo i, sobretot, en sentir-lo, que pren plenament significat i raó d'existir.
Si us pica la curiositat o simplement penseu que "la vida és borda si no té quelcom que la desborda"–Enric Casasses–, us animo a participar en el concurs de poesia que hem organitzat a Nova Tàrrega conjuntament amb l'Ajuntament de Tàrrega. Pot ser que sigui un bon moment per fer-vos totes les preguntes que calguin i desfer-vos en el plaer de "parir" un poema vostre. Us hi animem!