TONI YUS PIAZUELO

Si els rius, mars i oceans són la sang del planeta Terra, els transports són la circulació sanguínia de l'economia que circula per venes i ossos anomenats infraestructures (carreteres, vies fèrries, camins, ports, i les proporcionades per la mateixa naturalesa amb rius, mars i oceans). Però a Catalunya i Espanya el transport públic és escàs comparat amb França, Alemanya, Dinamarca, Noruega, etc., encara que quelcom es comença a moure a casa nostra quan diversos municipis defensen uns serveis de transport ferroviari segons les necessitats reals territorials, com la plataforma R12 creada per l'Ajuntament de Bellpuig (de la qual forma part Tàrrega). Mesures lloables, però en el marc de la lliure elecció, amb les tecnologies aliades i no excloents, també cal valorar la multimodalitat del transport, no descuidant altres mitjans com els autobusos, acostant estacions de tren i busos (a Tàrrega és bona la idea de traslladar l'estació de busos davant la de trens) i, en el cas de Tàrrega, afegint l'eix est-oest, recuperar i/o augmentar freqüències de busos nord-sud des de Tàrrega fins a Andorra, Vielha i Tarragona de bon matí (abans hi havia algun bus a Vielha i un altre a les 7 del matí a Tarragona, mentre ara sols hi ha un bus a Andorra procedent de Reus sortint a 2/4 de 10 passades del matí i cal esperar fins a vora les 7 de la tarda per anar de Tàrrega fins a Reus procedent d'Andorra). És clar que ens regim per l'oferta i la demanda i que sense demanda no hi ha negoci (però l'exclusiu dictat de la demanda pot obrir perillosament un debat sobre "demandes" com el consum de droga, prostitució, tràfic d'animals i persones, etc.), però també cal crear oferta i a més fer-la atractiva (en cas de serveis públics, una gestió eficient equidistant entre malbaratament i "austericidi"). Tampoc oblidem que també hi ha la "Catalunya buidada", pendent de recuperar el tan desitjat equilibri territorial. No acabem en via morta mentre certa classe política ni fa ni deixa fer (que encara és més greu).