LITA GILABERT

Fa uns mesos vaig descobrir que l'alcalde targarí Francesc Fité i Pons (1873-1936) tenia per fi una entrada a Viquipèdia i no ha estat fins avui que no he trobat un moment per parlar-ne. Aquest fet en primera instància em va alegrar moltíssim, perquè  és important recuperar la memòria històrica (i ciutadana) quan aquesta està amarada de tragèdia. Fité va morir assassinat a l'inici de la Guerra Civil. Alguns en diuen "por las hordas rojas", d'altres per elements incontrolats del Comitè de Milícies Antifeixistes.

En qualsevol cas, personalment significava un gran progrés que l'alcalde Fité formés part d'aquesta gran enciclopèdia digital. Gràcies, gràcies, al seu autor/a per pensar-hi. Ara només cal posar-hi una foto.

La segona lectura de l'entrada de la Viqui em va deixar un regust de tristesa. Francesc Fité era alguna cosa més que el representant a Tàrrega de l'Agència Oficial de la Ford (la seva passió, només cal veure els anuncis setmanals al Crònica Targarina dels anys 20 del segle passat).  Més, fins i tot, que ser alcalde de la ciutat de 1931 a 1934.

A l'apunt biogràfic manca la seva faceta com a industrial de farines, perquè aquesta era sens dubte la seva autèntica professió. Una professió que no es pot menystenir, atesa la importància que tenien i tenen tots els tipus de transaccions que es generen al voltant de la Llotja de Cereals de Barcelona.

Més que alcalde i comerciant: Industrial de farines

Aquest vincle amb la indústria farinera el trobem en un document que emet el jutjat municipal d'Arfà el 19 d'abril de 1906, que dóna el consentiment/llicència paterna perquè Fité pugui casar-se amb Gertrudis Cantí Pujató, filla d'Antonio Cantí Casanovas, empresari del ram de l'aigua (blanqueig)  de Sant Martí de Provençals (Barcelona), i Teresa Pujató Cantí. El futur alcalde té 32 anys i el seu ofici és comerciant de farines i gra. Fa deu anys que viu a Barcelona.

El 1908 consta que té un negoci de farines a Agramunt, segons un tríptic de l'Ateneo Agramuntés y La Amistad.

Potser era un fabricant de farines modest, en comparació amb la farinera Balcells i la Cañelles-Cucurull de Tàrrega, tal com apunta l'historiador Joaquim  Capdevila i Capdevila. A la publicació Tàrrega (1898-1923): Societat, Política i imaginari, Biblioteca Abad Oliva (284),  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, nota  430 (pàg 349), escriu: "... L'any 1932, aquesta farinera (referint-se a la Cucurull-Cañelles), la de Ramon Bernadàs (Farinera Balcells) i la de Francesc Fité, de menor envergadura, tenen una capacitat conjunta de molta de 77.000 quilos diaris de blat", segons les dades estadístiques i informatives que l'abril de 1932 Josep Flaquer envià a la Ponència d'estudi de l'organització comarcal de Catalunya. Modest potser sí, però digne de ser mencionat, també.

Altres indicis: La fàbrica Fité-Sala

El 1924, a l'assentament de la matrícula industrial del  municipi, Fité està inscrit com a contribuient  en qualitat de fabricant de farines (núm. d'ordre 248, núm. d'epígraf 404).

D'altra banda, el 30 d'abril de 1936, tres mesos abans de ser assassinat, Fité ja fa 17 anys que viu a Tàrrega. En aquella data  signa, com a cap de familia, el full d'inscripció al Padró General d'Habitants de l'ajuntament. A l'apartat d'Ofici/Professió: Comerç de farines per compte propi.

També trobem un apunt sobre la faceta industrial de Francesc Fité en plena Guerra Civil.  El Crònica Targarina de juliol de 1937,  a la sessió plenària del  dia 7, fa referència a una oferta de treball de la Cooperativa Industrial Farineres Reunides i recull que "Ramona Albareda de Sala... esposa de l'expatró Sala, ...es troben en una difícil i crítica situació, ... no té mitjans de vida per quant tots els seus bens estaven invertits en la fàbrica Fité-Sala, agrupada a la Cooperativa".

El 2013, una altra prova. Coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, l'Arxiu Comarcal de l'Urgell va preparar una mostra virtual de segells de comerços i empreses targarines dels anys 30 del segle XX. La mostra formava part de la col·lecció de segells que recopilà Mossèn Lluís Serret i Pons (1880-1936), historiador i arxiver. D'en Fité hi ha dos segells. Un d'ells, com a fabricant de farines.
El que queda per respondre és: era la Fàbrica Fité-Sala la farinera coneguda com Els Molinets? Era el Molí de la Font? Són el mateix? Sembla que no.  I, després de la Guerra Civil, què va pasar amb la farinera? Qui se'n va fer càrrec? Aquesta és, però, una altra historia.

És important no oblidar aquesta faceta profesional de Francesc Fité, perquè és la que el va portar a Tàrrega; la que el va lligar a la vida política targarina i, en definitiva, el va conduir a una mort violenta.
Sort de petites joies com les del Museu Comarcal, el Crònica Tàrgarina o el llibre de Joaquím Capdevila, que ens ajuden a no oblidar o com a mínim a fer-nos preguntes.