LITA GILABERT

Per escriure és indispensable tenir alguna cosa a defensar, a argumentar. Algú pot dir, també, que s'ha de tenir un punt d'egocentrisme, en el cas que ningú t'hagi demanat l'opinió. Perquè donant-la, aportes realment alguna cosa positiva als teus congèneres?

Afegiria als dos punts anteriors la necessitat d'una dosi de valentia per expressar les idees amb honestedat i la capacitat d'acceptar les crítiques.

Pensant-hi, em ve el cap el darrer article de Jordi Salla a Nova Tàrrega. No el conec personalment, però m'ha semblat que Olfacte Místic publicat a l'espai "El Lector Opina" despunta valentia, honestedat. Mesura. Tot i no coincidir plenament amb ell, crec que és un article meditat. No em sembla fruit d'una pujada sobtada d'adrenalina. 

El seu no sé què al cos a l'hora d'escriure l'entenc perfectament. El tema s'ho val. 

Les seves paraules m'han empès cap a l'ordinador per primera vegada en setmanes per intentar bastir uns raonament i preguntes que, amb permís del meu ego, em fan rau-rau des de fa dies, i que m'estan abocant a la desconnexió política definitiva.

Passo a enumerar-les, tot aplicant la propietat commutativa:

1. És molt fàcil ser independentista i no compartir tasques de Govern. Criticar des de fora no et crema, et manté impol·lut.
2. Per tant, no me'n refio de la gent que no es compromet, tot i que tingui bona oratòria. Ja ho diuen, en uns ous amb bacó, la gallina s'implica, el porc es compromet.
3. Pot Catalunya aspirar a la independència si no hi ha unitat de l'independentisme com a pas previ per aconseguir-la? 
4. Els pactes de govern municipals donen compte de la unitat de l'independentisme. Només cal veure la composició de l'equip de govern de Tàrrega o del de Sant Cugat del Vallès, per posar un parell d'exemples.
5. El Govern de Catalunya està en crisi. L'equilibri de forces entre JxCat i ERC (34 vs 32 diputats) no s'ha traslladat al Congrés de Diputats (8 vs 13 diputats). Com han de jugar cadascun les seves cartes per no perdre més suports polítics els primers i justificar el pactisme els segons davant el seus electors? 
6. Els partits polítics es mouen per consignes. El que avui és blanc, demà pot ser negre i a l'inrevés. L'exjutge Santiago Vidal en parlava al FAQs fa uns dies arran de la seva curta, però intensa carrera política. En va sortir ben escaldat, perquè el va seduir la desmesura o potser va dir el que ja se sap, però que no es pot dir... Va esmentar, també, que els senadors i diputats pinten poc, qui té el poder és el pinyol.
7. De tot plegat es desprèn que les grans víctimes som els ciutadans. No hi ha com tenir-nos ben confosos i que siguem capaços de justificar aquestes vaivens dels nostres representants. Aquesta afirmació val per a tots els partits polítics. 
8. Hi ha polítics que són males persones. No tot s'hi val. No banalitzem la política, no la menyspreem, si us plau.
9. Reivindico el dret a pensar diferent dins el marc democràtic. 
10. Reivindico el dret al(s) pacte(s) i al sentit comú.