Sobre els desitjos, les llistes de la compra i la filiació política

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

LITA GILABERT

L'Àlex fa uns dies que em somriu. Crec que pensa que sóc una senyora rara o, com a mínim, peculiar. L'Àlex treballa de caixer al supermercat del costat de casa. La curiositat que li vessa pels ulls només veure'm és per culpa de les llistes de la compra. N'estic segura. Les llistes manuscrites que la clientela abandona al taulell de la caixa una vegada han complert el seu cicle vital.

El meu interès per aquesta mena de petits relats de vida em va portar a dir-li si me'ls podia guardar. La seva resposta afirmativa va fer que durant unes setmanes les seves llistes s'unissin a les meves, i que s'establís entre tots dos un vincle secret, que es tradueix quan em veu en: "Avui no hi ha hagut sort", "En tinc dues", "Mira, una altra".

Per què aquest interès? No busco saber-ne l'autoria, ni pretenc fer un estudi grafològic a partir de la cal·ligrafia. M'agrada imaginar què s'insinua darrere seu: una persona gran, una de jove, un home, una dona... i quines poden ser les seves necessitats més peremptòries. Des de fa uns dies, però, he afegit un altre element a les meves cabòries: Pot tenir una llista de la compra filiació política? De Ciutadans, de la CUP, d'ERC, de JxC, de Podem, del PP, del PSC-PSOE, de V... El que em crida més l'atenció de les que he trobat fins ara és que totes menys una són en castellà; que el tomàquet per sucar i el formatge en diferents versions són productes estrella, i que algú és a punt d'assaborir una bona escalivada. D'altra banda, algun dels seus autors anoten la marca del producte que els interessa. Vaja, saben el que volen amb exactitud. 

La llista que em dóna més informació la vaig descobrir (penso que és una dona) entre les pàgines de Las troyanas d'Eurípides, que tinc en préstec bibliotecari. És un full de tac, que porta un escut imprès amb els acrònims UTO, UGT i ONCE. Aquesta llista, encapçalada per un JUEVES, està dividida en dues columnes. A una banda: llevar ropa usada; en l'altra: bombilla, paletas, Mercadona cristal, inglés Can Rull (tatxat), sandalias (tatxat), pantalones (tatxat), biblioteca Joan Miró. Al revers de la pàgina hi ha una relació de números inacabada del 40 al 50, i una suma: 4+1=5.

Tots els compradors/autors d'aquestes llistes són votants en potència a les eleccions del proper 28 d'abril. Com a mínim a les locals, espanyoles i europees. Per aquest motiu, els partits polítics han activat el que es coneix com la maquinària electoral per captar el màxim d'electors. I, com no podia ser de cap altra manera, s'han dedicat a fer les seves pròpies llistes: la dels candidats i les de programa. 

Les primeres no acontenten aquells que en queden exclosos, digues-li barons o famílies, pragmàtics o apocalíptics; les segones són les més creatives, perquè deixar anar la imaginació és gratuït i no acostuma, malauradament, a tenir cost polític. En qualsevol cas, hem d'estar preparats per escoltar tot el que es dirà fins al dia D, i ser conscients que, una vegada més, Catalunya en serà protagonista. Per a uns, per guanyar vots; per a d'altres, per conservar-los. Escoltem, valorem, votem. En la disputa pel vot, cal que estiguem molt atents.

A qui us escriu li agradaria fer també una llista, una llista de les coses excepcionals, manllevant el títol del text teatral de Duncan Macmillan, que Pau Roca va monologar al Club Capitol fa unes setmanes, acompanyat de la participació del públic. 

El primer desig de la meva llista de les coses excepcionals seria: 

  1. Exigeixo polítics honestos.

Quin seria el teu desig?

Comentaris

Mercè Corbella Serra Sant Quirze del Vallès
2.

L'article de la Lita ens transmet originalitat, sobretot quan l'acaba demanant que el seu primer desig seria l'honestitat dels polítics. Valor prou difícil en la política actual que es practica.

Eusebi Colomer Porreres, Mallorca
1.

Desgraciadament, es el desitj mes dificil. Es evident que haurien de canviar moltes coses.
Haviam si el futur ens dona esperança.

Comenta aquest article