«Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d'Espanya. Però, què ha estat, Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides»

Pau Casals (1876-1973)

Taula de diàleg

I podria ser que, encara que molt hipotèticament, fos també de negociació. En qualsevol cas, d'entrada, hem de suposar que els interlocutors polítics protagonistes del compromís amb el diàleg, tots ells amb responsabilitats de govern, s'hi posaran amb el deure primordial d'haver de trobar una sortida política a un conflicte eminentment polític. En definitiva, per ara, segons diuen alguns, han de començar només per parlar. Això pot voler dir que anirà per llarg. I que podria acabar com ha començat: només parlant. Sigui com sigui, sembla que l'opinió més estesa a Catalunya és que per aquest "tempus" de la qüestió no cal més que bon talant i la millor de les disposicions per avenir-se a pactar. Cal recordar, però, que els catalans sempre ens hem avingut a pactar, i sempre que ho hem fet, hem acabat enganyats pels reis del bon talant. Per tant, per quan acabin de parlar i comencin a enraonar i/o negociar, seria recomanable, diria que imprescindible, la presència d'un fedatari relator, prèviament consensuat amb totes les garanties d'equanimitat que l'ocasió requerirà. Fet que haurien de tenir molt clar i preveure pactar ja en la fase de comunicació inicial. Vull dir, tot parlant en la fase introductòria. Més, quan això constitueix un mandat explícit del Parlament. Penso que així es podria constituir la taula i començar a parlar sense trair res ni ningú, que és el que, n'estic convençut, en el fons tots volen que tiri endavant ja. No fer-ho així i moure's sobre determinades excuses, per legítimes i oportunes que puguin ser o semblar, podria restar punts a qui les protagonitzi.

Cal dir també que ERC faria bé de no aixecar gaire la veu per criticar els seus socis de govern en llur exigència sobre el relator. Al meu modest parer, malmetre més les ja de per si prou tocades relacions polítiques no ajuda en res ni al procés ni al mateix moviment independentista, i per tant, que ningú ho dubti, tampoc els interessos nacionals de Catalunya i de tots els catalans. De tots.

Límits i fronteres

Recomanaria que fugin tots plegats de les fronteres inventades, perquè encara que aquestes siguin sempre a primera vista les més nítides, no són mai les més reals ni les més legítimes que, per cert, solen ser les més difuses. El mateix passa amb els límits o amb les autolimitacions que, no ens podem confondre, res tenen a veure ni amb les idees ni amb la creativitat. Aquests dos darrers aspectes es mouen per unes altres vies o camins. Per cert, ara que sóc aquí, no estarà de més recordar que les humanitats estan en caiguda lliure dins dels plans d'estudi vigents, o això sembla. Vull dir que amb la constatació d'aquest fet estem a punt de traspassar un límit dels més delicats de la formació de les persones. S'està optant preferentment perquè els sabers siguin només, o per davant de qualsevol altre tipus de coneixement, pràctics i rendibles. I en això les humanitats i l'humanisme porten les de perdre.
En la política també passa una cosa semblant; no cal saber; no cal pensar; només cal obeir, encara que sigui de forma mesella, i obtenir el poder. El poder per damunt i al davant de tot i de tots. Si ens despullen dels nostres valors, de la nostra sensibilitat, ens anul·len la voluntat d'empatitzar, ens imposen alguna forma de mística religiosa (la que sigui) i foragiten amb qualsevol excusa la nostra dignitat, anem camí de la castració total. Evidentment em refereixo a la que resultaria d'una formació i d'una cultura plenament humanístiques.

Potser m'hauria d'excusar per haver arribat fins aquí sense tocar gaire matèria i haver-me deixat anar, però, posat que hi sóc, m'ha vingut al cap el pensament d'algú important que vaig fer meu: "La coherència no s'aconsegueix amb un fil conductor, sinó tractant les contradiccions." I no posant tantes bandes reductores que ens fan botar com ninots esmaperduts.