«Ni Catalunya, en l'ordre de les idees pures, haurà coronat la seva llibertat si aquesta no consisteix en l'emancipació de tots els catalans, ni aquests podran aconseguir-la d'altra manera que compenetrant-se en la plena i lliure possessió del territori nacional»

Gabriel Alomar i Esteve 

D'emergències

Vaig escriure en l'article de la setmana passada sobre qüestions que qualificava d'emergències que: "Possiblement, qualificades així, en seguirem tenint sempre al llarg de la nostra vida si persistim en el legítim desig de voler ser reconeguts com a catalans en tant que ciutadans d'una Catalunya plena, normal i lliure." Només pretenia cridar l'atenció dels lectors sobre diverses qüestions, tant d'ordre nacional com territorial i, naturalment, també local. Vull creure que amb els tres articles que vaig fer amb aquesta titulació en els quals vaig abocar bàsicament algunes pinzellades sobre aspectes més aviat superficials o merament enunciatius ja hauran servit, si més no, per donar a entreveure que no ens trobem dins de cap bombolla ni, molt menys, que tinguem els respectius horitzons relativament clars, desembromats i amb la brúixola ben encarada per part dels dirigents que ens governen o que tenen la responsabilitat, suposadament democràtica, de fer-ho.

Per tant, dono per acabades les més o menys genèriques emergències i procuraré, en la mesura que em sigui possible entrar amb més amplitud argumental, tot i que sempre subjectiva, fet que ja reconec a l'avançada, sobre aquells aspectes suara indicats com d'ordre local, territorial, nacional i, si escau, els de la nostra projecció en l'àmbit internacional. Podria semblar molt ambiciós, àdhuc pretensiós, però d'entrada només pretenc indicar l'horitzó dels futurs escrits. Fixar el terreny del que veig i del que penso segons el meu parer. 

Gesticular vs decidir

Ara ja portem uns quants mesos de nou govern local. I què hem vist? O millor dit, que és el que podem constatar que s'ha fet fins ara? Doncs, a primera vista, el que més destaca són unes quantes decisions que tenen més de gesticulació que d'altra cosa. La darrera, per exemple, deu ser la del pessebre que tradicionalment es col·locava al vestíbul de l'Ajuntament. És cert que tenen dret a gesticular, però també tenen l'obligació i el deure de governar, i això vol dir que, més enllà d'administrar el dia a dia, s'ha de treballar per projectar la ciutat de cara al futur, globalment i de manera integral. És a dir, per exemple, quin projecte de ciutat tenen, o pensen tenir? No s'han adonat que el projecte que es va traçar quan el govern de l'alcalde Nadal, a part d'haver sofert alguna que altra "pasterada" en governances posteriors, especialment la que es va donar sota el signe d'un poc afortunat i carestiós tripartit, ja fa temps que va camí de l'esgotament total?

Sort que aquell projecte va marcar els eixos principals de la ciutat per molts anys, tant urbanísticament com culturalment, i en molts aspectes més que seria llarg d'enumerar. 

També és cert, però, que encara resten importants infraestructures pendents de realitzar, des del parc sociosanitari, passant pel pavelló firal, el desviament de la C-14 (per fi en vies de solució), el lamentable dèficit de places geriàtriques de tot ordre que, sí, ja sabem que algunes com les del servei de dia estaven contemplades dins del parc sociosanitari, però tanmateix tot i així no solucionaven les necessitats demogràfiques que la ciutat preveia necessitar. 

I som on som, havent d'enviar la nostra gent més gran a viatjar cap a uns altres indrets que, tot i ser propers, no tenen res a veure amb els de la, diguem-ne, pròpia casa o del poble on sempre s'ha viscut i on en la majoria dels casos s'ha pensat a voler també humanament i legítimament acabar.

Tot i que inacabat en molts aspectes, teníem un projecte de ciutat que no s'ha portat amb l'atenció i la cura que requeria, però que tot i així ha fet la seva feina silent i de manera notable. Ara, tanmateix, ja comença a evidenciar palpitacions i desajustaments que marquen el seu inexorable esgotament. Cal projectar de nou amb l'ambició necessària que requereix una ciutat on faci bo de viure. Som, en importància demogràfica, la segona de les terres de Lleida i això representa un gran repte i una gran responsabilitat que va més enllà de les gesticulacions que només serveixen per anar fent bullir l'olla del qui dia passa anys empeny. 

Diuen que la cultura de masses ens fa més intel·ligents. Si és com diuen, només cal demostrar-ho aquí i ara perquè Tàrrega n'és una gran oportunitat.

En record d'Isabel-Clara Simó

Un dels seus pensaments: "Tots els humans tenim una espurna de creativitat amagada en algun lloc. La majoria de la humanitat està massa atrafegada buscant la seva ració diària de proteïnes per preocupar-se'n. Però nosaltres podríem dedicar aquest any a buscar-la. És personal i intransferible, com les empremtes digitals."