El primer carnet que vaig tenir de la biblioteca va estar operatiu fins no fa gaire. Era blau, plastificat de manera mig casolana, amb el telèfon de casa sense el prefix davant i un codi de barres. Segur que molts de vosaltres també en teníeu un. Recordo, també, el dia que me'l van fer. Tenia vuit anys i el pare ens va portar a veure la biblioteca nova. Immensa per als ulls d'una nena. D'aquell lloc en vam fer refugi de moltes tardes, remenant contes, fent els deures, buscant informació, estudiant, agafant llibres i CD en préstec. 

Hi va haver una època que per a mi la biblioteca era un lloc de referència, una font inesgotable de llibres per llegir, una invitació al coneixement, a la cultura. Era aquella època sense Google, on les enciclopèdies pretenien tenir el monopoli del coneixement en un món que començava a canviar molt ràpid. D'adolescent, mirava curiosa quin llibre llegia aquella o aquell i en seguia el rastre. Confesso que va ser així, seguint el fil d'un prescriptor involuntari, com vaig acabar caient als braços de Haruki Murakami, amb El meu amor Sputnik oblidat sobre una taula, com una pista, com una porta oberta on vaig entrar de cap. Hi va haver un estiu que es van fer freqüents les visites al llibre groc amb quadrets de colors, l'antologia dels poetes "Imparables", que em va obrir tot un món. Us ha perseguit mai un vers? "Diré alguna cosa dels teus ulls, els / teus ulls no són absurds, són absoluts", d'Hèctor Bofill, per exemple. Encara ara m'hi atanso de vegades per comprovar si hi és i m'imagino quantes persones el deuen haver fullejat, per quantes cases targarines i urgellenques deu haver passat des de llavors. Per a mi, de vegades, passejar per la biblioteca és com passar a saludar els vells coneguts. A la biblioteca passen tot de coses entranyables: la cua per llegir el diari del dia, per exemple, o les converses amb les bibliotecàries quan vas a tornar l'última novel·la que has llegit. Aquella complicitat d'haver compartit lectura, d'haver-se endinsat en el mateix univers d'entre els milers que omplen els prestatges. Les bibliotecàries, referents com també van ser-ho les llibreteres germanes Güell, que bé que celebrem aquest quart de segle d'una biblioteca que ja porta el seu nom. Per molts anys!