Se'ns esquerda l'A-2

Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.

Podeu fer l'exercici de sobrevolar les comarques de la plana de Lleida des de casa, amb el Google Maps. Una de les coses que us poden sorprendre, si us hi fixeu, són les esquerdes que es veuen a l'autovia A-2. Unes esquerdes que deixen en evidència la falta de manteniment d'aquesta carretera central per a la mobilitat a les nostres comarques i que acumula aquest any cinc accidents mortals, la pitjor xifra de la darrera dècada. 

 No cal aquí tornar a insistir sobre la importància cabdal d'una bona xarxa d'infraestructures, ja sigui de carreteres o ferroviàries, per garantir la mobilitat i les oportunitats de la gent. Però tenim una autovia que connecta quatre de les sis capitals de la plana de Lleida, que és una via que ens connecta amb Barcelona i l'Aragó que literalment (i metafòricament) s'esquerda. Sense anar més lluny, a Tàrrega encara esperem la construcció dels vials de servei com en la resta de trams. Tampoc caldria haver de tornar a recordar el dèficit estructural d'inversió en infraestructures que patim a Catalunya, però que és un dels factors clau per entendre la problemàtica que vivim a l'A-2, a la línia de ferrocarril R12 i a altres vies de comunicació lleidatanes.

 Tot just aquest estiu el govern en funcions de l'Estat començava la licitació d'unes obres que han de rehabilitar 15 dels 85 quilòmetres del tram lleidatà de l'A-2. Mentre això no es fa realitat, però, sobrepassem els 200 accidents en el que portem d'any, més d'un accident al dia de mitjana en una autovia on circulen uns 32.000 vehicles al dia, 10.000 dels quals són camions. 

Les propostes que fan arribar diferents institucions i agents socials són diverses i passen per plantejar l'ampliació a un tercer carril o la incorporació de la tecnologia 5G, entre altres. Cal escoltar tots aquests plantejaments i valorar-los des d'una òptica global, que tingui en compte el sistema de mobilitat de les nostres comarques ara i en el futur. Hem d'avançar cap unes infraestructures dignes, modernes, adaptades a les necessitats de les persones i a una mobilitat sostenible i per això és imprescindible que comptin amb les inversions tan necessàries per fer-ho possible.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article