«Catalunya és una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, econòmicament espoliada, lingüísticament substituïda, ideològicament colonitzada
i artísticament despullada»

Josep Dalmau i Olivé (1926-2018)

Teràpia tradicional i històrica

Podria semblar que en els moments actuals en què estan negociant el nostre futur polític, o en política, que pel cas seria el mateix, el panorama que se'ns ofereix és d'un silenci impenetrable. I no em refereixo quant a les formes que seria el com, ni d'entrada, en el qui, ni tampoc en el lloc que seria l'on es fa, sinó als continguts. L'Estat espanyol domina tots els àmbits de l'escenificació i el relat. Podríem dir que políticament viu d'això, de moure tota la parafernàlia i la força del seu relat alimentat pels servidors professionals amb qui compta el règim i llurs múltiples servituds. En una paraula; els secundaris de sempre. Secundaris que viuen immersos en la mecànica del joc de favors entre els mitjans i les elits de l'estat o, el que vindria a ser el mateix, els qui mouen els fils secrets que governen Espanya.

I tot plegat no és cap banalitat: és el poder. Un poder sempre autàrquic, egocèntric i absolutista que segueix al peu de la lletra el seu gloriós compromís històric (derivat d'un mandat "diví" que el franquisme va interpretar com a tal) de carregar-se la nació catalana i tot el que pugui derivar dels legítims valors humans i culturals del poble català. Un poble mil·lenari, la realitat del qual va definir l'admirat mossèn Josep Dalmau, amb la cita avui publicada, entre moltes més de les moltes que conté la seva obra escrita.

Una banalitat amb punxa

En dic banalitat però també en podria dir sentència autocrítica venint del nostre Manuel de Pedrolo (1918-1990) qui va escriure: "Hi ha catalans que no són independentistes perquè no es volen deixar aixecar la camisa; per dir-ho d'una altra manera, més s'estimen que els la prenguin." Que deixo aquí pensant amb la necessitat d'argumentar raons a favor de la independència de Catalunya, perquè tenim catalans que encara no s'acaben de convèncer que sense ella ho acabarem perdent tot, àdhuc la dignitat. I això precisament no va dels orígens de ningú perquè no hi tenen res a veure (la veritat és que els orígens no els hem escollit ningú de nosaltres). Malgrat aquesta realitat axiomàtica, tenim sectors polítics de tot ordre, però, en el fons, sempre espanyolistes, que segueixen fent un argument clarament interessat i pervers d'aquesta condició circumstancial amb la que els vénen a negar drets fonamentals. Acció que prioritzen oblidant, fins i tot, les conseqüències de la crisi econòmica que va esclatar a finals del 2007 i de la qual estan demostrant que no van aprendre la lliçó amb què podrien intentar de no repetir els errors que van cometre els mateixos dirigents polítics amb poder real. Poder que ja sabem qui ostenta a Espanya, tant si mana la dreta del PP com l'esquerra del PSOE. Tot plegat ens confirma, i és un fet sobradament contrastat, que la seva principal prioritat és l'anorreament total de la Catalunya que lluita per la seva llibertat, abans que el compliment de les seves responsabilitats polítiques i compromisos socials.

I no és gens banal la injusta sentència que ha posat a la presó els presos polítics catalans amb un total de gairebé cent anys de reclusió. Com tampoc ho és la dura acció repressiva que està portant a terme la Fiscalia de l'Estat en tots aquells àmbits i persones que per defensar pacíficament els principis i els drets fonamentals d'una societat democràtica s'han vist escarnides, greument acusades i amb els seus drets vulnerats.

Facin la seva feina

A Madrid, que és el lloc del govern de l'Estat, encara que no està de més recordar que és el gran "forat negre" de la política espanyola. Feu-ho sense banalitats perquè sense apriorismes ja no pot ser, perquè la bota de la repressió ens ha castigat a fons i amb evident acarnissament i, pel que es veu, no la pensen parar.

És ben evident que no podrem compartir mai els valors democràtics, de respecte, tolerància i de diàleg si qui tenim a l'altra banda fonamenta la seva principal acció política en l'atiament directe de les fiscalies, judicatura i òrgans policials, enderiats a culpabilitzar i reprimir per damunt de tot els pacífics demòcrates catalans.

Avui no pensava escriure sobre política, ho volia fer sobre cultura, sentiments i humanisme, però m'ha sortit com m'ha sortit. Prego que m'ho disculpin.