«El separatisme és un acte de desesperació, és cert, però no insensat, sinó molt raonable. Insensat és abocar un poble a la desesperació, i aquesta ha estat la insensatesa d'Espanya»

«De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble»

Josep Armengou i Feliu (1910-1976) 

Les urnes han parlat

I, com sempre, han dit de tot. Tothom, a la seva manera, ha aprofitat l'oportunitat de votar en unes eleccions que s'han demostrat clarament inútils, llevat, és clar, de les sorpreses que, vulguem que no, sempre donen a l'obrir-les. Podríem destacar el tacó descomunal que han deparat a Ciutadans, que han perdut 47 dels 57 diputats que tenien abans de la darrera convocatòria. Deu ser que les marques blanques, tant de moda en els temps del consumisme actual, estan cridades a desaparèixer quan l'original, o el que més s'hi assembla, surt a les ofertes com una destacada rebaixa, amb més atracció i destacant uns altres suposats valors que, sigui pel color, per la grossària, pel pes, o pel que sigui, acaba per cruspir-se-les amb el cap inclòs. Danys col·laterals? Estratègies atropellades? Patriotismes anacrònics, competitius i voluptuosos malentesos? O el desbordament d'una catalanofòbia extrema i malaltissa? En definitiva, el "sagrat" unionisme espanyol portat a l'extrem s'ha demostrat garantia d'infart. I alguns han infartat i s'han rebentat. Amén. Sembla necessari advertir que si la "marca blanca" no oferia garanties polítiques per als catalans pel seu més que evident grau de toxicitat, l'original no n'ofereix cap, de garantia, amb la qual cosa podria esdevenir un producte polític partidista letal per a tots els catalans. Per a tots, siguem independentistes o no. Per tant, Ciutadans se'n va perquè ha estat devorat pel seu propi atiament i agressivitat en contra de Catalunya i ens deixa l'extrema dreta o l'ultra dreta, o la dreta radical populista (millor dit) de Vox. Podríem dir que els han donat més espai o espais als qui s'hauria de combatre sempre en una democràcia i que seguiran volent treure pols de sota l'aigua a Catalunya. 

Ha resultat prou evident que les esquerres en general no han sabut situar (ni fer) propostes polítiques. Contemplen l'autodeterminació del poble català com una qüestió més aviat secundària, potser per allò de sentir-se "universals", no ho sé, el que sí que sé és que també tenim dret a ser universals en tant que catalans. O no?

A Catalunya, a ERC l'estratègia per eixamplar la base no li ha funcionat. Ha perdut dos diputats. Em temo que l'aire de sobrats tampoc no els ha ajudat pas gaire. S'ho hauran de mirar de més a prop, amb més atenció i una mica més de modèstia. Tots volem el mateix, sobretot republicans confessos, independentistes de sempre i socialdemòcrates convençuts, com jo mateix, que encara que puguem presentar per raons d'edat un futur prudentment limitat, sembla que no tinguem cabuda en el projecte d'ERC ni per "eixamplar la base" i és així com ens ho han fet notar. Podria ser que contemplessin vestigis d'un cert pecat original, no ho sé, però, si fos així, l'errarien de ple. Els temps de les doctrines sectàries pensava que s'havien acabat, almenys un servidor sempre he lluitat perquè fos així. Però no passa res perquè segueixo i seguirem la gent que pensen igual que jo, treballant amb les mateixes conviccions democràtiques de llibertat i justícia social de sempre.

A Tàrrega han votat un 70,3% dels electors i això és sempre una bona notícia. Constato en primer terme que ERC ha perdut uns 400 vots mentre que JxCat ha tingut un lleuger augment de 61 vots. Segurament podria formar part de la mateixa tendència nacional catalana. Naturalment em congratulo de la nova elecció de la targarina Sara Bailac com a senadora d'ERC a Madrid, la més votada de llarg a la circumscripció de Lleida, a qui em plau felicitar i desitjar-li tota mena d'encerts en la nova missió. 

Deia la setmana passada en el darrer paràgraf del meu article en relació a les eleccions del 10N que "no ens podem equivocar perquè ens comptaran a tots en el mateix sac: el de la llibertat i la dignitat de tots els catalans. Per tant, tothom a votar els qui defensen el dret fonamental de l'autodeterminació. Salvem el nostre país de tants energúmens que el sotgen".

Només puc afegir que d'aquests darrers n'ha caigut un bon ramat. I me n'alegro.