Sentència>Independència


Amb la finalitat d'oferir el màxim nombre de veus possible, el setmanari Nova Tàrrega també publica articles d'Opinió dels grups municipals dels diversos partits polítics, tinguin o no representació al consistori. Els trobareu també en aquest espai.
ERC TÀRREGA
Som Esquerra Republicana de Catalunya, som el partit al qual pertanyien Macià i Companys i que suma el major nombre de persones executades, exiliades i empresonades tant en el franquisme com ara, perquè sempre hem estat al capdavant de la lluita per assolir la independència de Catalunya. I opinem que amb aquesta sentència volen destrossar vides, volen escapçar partits i lideratges, aturar i acabar amb un moviment polític i democràtic i silenciar tot un poble que majoritàriament ens volem expressar a les urnes.
La democràcia a l'Estat espanyol ha fet fallida i els seus poders (sense cap mena de distinció ni separació) exerceixen la venjança perquè no entenen de justícia, de política, ni de processos democràtics. Demostren un cop més que la "unidad del Reino de España" està per sobre de qualsevol cosa, fins i tot, de la reputació internacional i, tristament, posen la supervivència de l'oligarquia i de la monarquia per sobre de la seva pròpia ciutadania.
A nosaltres, aquesta sentència ens demostra una cosa: que els catalans no tenim alternativa, no hi ha una altra opció que construir un nou estat, la República Catalana, per fugir d'un "Reino espanyol" que persegueix demòcrates, prohibeix votar i el dret a la manifestació i empresona persones per defensar pacíficament idees polítiques. Des d'Espanya, se'ns va dir que es podia parlar de tot, si es feia sense violència. Un cop més, mentien.
La independència esdevé avui més que mai una necessitat per poder viure en una societat més lliure, més justa i més equitativa. No volem que els nostres fills i filles creixin en aquest estat corrupte, insensible i demofòbic i us prometem que no descansarem fins a aconseguir-ho.
Els Borbons el 1714 i els franquistes el 1939 ja van ocupar Catalunya per fer mal, per castigar la nostra població, per acabar amb els anhels de llibertat i justícia, per esborrar la catalanitat. La pregunta és "quina esperança hi havia?". La resposta és extremament cruel: "No n'hi havia". Però generacions de catalans i catalanes van viure perquè nosaltres poguéssim viure a la nostra manera.
Ara, pretenen tornar a acabar amb una generació sencera de catalans i catalanes disposats a decidir el futur del nostre país. I no podran. Si les nostres padrines se'n van sortir, si els nostres avantpassats se'n van sortir, en condicions immensament més difícils, nosaltres també ho farem. Oblidem-nos de venjances, omplim-nos d'esperança en aquestes hores difícils i convertim la injustícia en energia, en coratge i en força democràtica.
Quants cops no hem dit que la presó, per dura i injusta que sigui, és només una etapa més en el camí per assolir la llibertat, una etapa per plantar la llavor que ha de marcar el nostre futur de justícia social i alliberament nacional? Van creure que ens havien solcat, però no saben que som com llavors. Som la llavor de totes les victòries.
Davant d'aquells a qui només els mou la voluntat de fer mal, us diem que amb la injusta sentència no acaba res, aquesta Espanya ni vencerà ni convencerà a ningú. Només els mou la venjança, els encega l'orgull ferit l'1-O. Seguirem demanant diàleg per solucionar les coses però primer de tot exigim l'amnistia, la llibertat de totes les persones empresonades i perseguides i el dret a l'autodeterminació. Perquè podem i volem parlar de tot, sí. Però sobretot de la llibertat de la República Catalana i de les persones que en formem part.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari