Remenant pel meu blog, que segurament coneixeu (cantireta.blogspot.com), he trobat aquestes perles sobre la tardor. Us he triat dos apunts sobre l'estació que hem començat, i dos microcontes inspirats en les hortalisses que trobareu a mercat, si abans no esternudeu damunt d'una cistella de rovellons... i l'heu de pagar, a 27 euros el quilo. Que aprofit... atxum!... aprofi... atxum...aaaaaixò! 

1. Dia ATS

Avui, dia ATS: astarnuts, tos i suor/sang massa freda. De dia m'ha rajat lo nas, de tarda els mocs envaeixen la gola. De nit, serà un turment: imagino que me retornen la declaració de la renda buida, i no tinc ni una trista calculadora per saber si la meva suor cotitza o els draps molls s'envien mitjançant correu certificat a un CSI perquè comprovi l'estat dels meus virus. No us atanseu, puc inocular-vos una malaltia anomenada examen de consciència. 

Tapeu-vos. Sota la manta tinc el meu cor desitjant la meva milloria màxima :-)

2. Des-definicions

Si no vigiles, al bosc hi ha follets. Pollets, volia dir. O eren polles d'aigua? Paelles, amb aigua... millor amb arròs... i Aragalls que canten òpera. I una pera de postres. Sí, paelles. I parelles que s'ajoquen sota els bolets. Boletaires, tu i jo. "I a que no saps quin és el femení de boletaire? NOOOOO???? Doncs seta."

PD. D'una resposta verídica (no pas versemblant, em temo) d'un ECSamen dels que perpetro a la meva vida real, quan no sóc la Cantireta. :-DD

3. Horti-cultura

El pagès Tirant deia i repetia que la ceba varietat "Plaerdemavida" que havia plantat era malcarada. Havia decidit (la ceba) que créixer de tort era molt més agosarat que fer-ho dreta, i si podia enterrar els brots perquè fos més difícil saber si era ceba o bé all, millor. Un cop al mercat, i posada damunt d'una superfície lluent perquè pogués ser admirada per futurs compradors, es va pansir en un dir "coliflor" mentre queia a terra, damunt d'uns raves pansits que es creien ser germans bessons de Curial, un, i de Güelfa, l'altre. 

4. Bròquil inacabat

"A mi tant em fa que vós tingueu una espesisió en una galeria. Jo vui lo que és meu. I fins ara m'heu donat llargues. Allavòrens, què hem de fer, eh? Que jo minjo cada dia, i tinc gastos, i lo lloguer no me'l regalen. S'ha acabat el bròquil, què carai!" I d'un cop ben donat de mà el botiguer prengué la bossa amb les verdures a l'artista i les tornà a posar a la venda. L'Arcimboldo, trastornat, va començar a furtar amb poca gràcia als mercats dels pobles veïns per aconseguir acabar el seu quadre.