El gresol de la cultura humanística i el benestar material de l'Europa de les Nacions sembla gaudir, des de fa dècades, d'una perspectiva més àmplia, rica, generosa i tolerant. També ha estat referent en les correccions de les desigualtats econòmiques injustes i ineficients de l'economia de mercat mitjançant el modèlic Estat del Benestar. I ha estat puntera en termes de recerca, desenvolupament i innovació. Però aquesta situació és necessàriament canviant i cal que els alquimistes de l'arquitectura comunitària puguin anar més enllà de l'Europa dels mercaders, i esperonin de forma vigilant i permanent que els valors i drets es vagin mantenint i creixent, consolidant-se en la Unió Política.

Malgrat la crisi de 2008 i el fort accent posat a les polítiques neoliberals de prioritat pels grups financers, tot imposant als governs les solucions pressupostàries per la banda de retallar la despesa social ("els homes de negre"); els interessos econòmics de les empreses i ciutadans coexisteixen amb l'Estat del Benestar, els drets bàsics individuals i els valors de convivència en Democràcia. Però les ideologies reaccionàries emergents, la majoria euroescèptiques o contràries a la UE, i les seves influències mediàtiques, fan que cada dia sigui més difícil.

És curiós que Michael Moore, en el seu documental molt crític amb els Estats Units Què envaïm avui?, passi de llarg d'Espanya i Catalunya, i visiti diversos països europeus on apliquen les millors idees socials, educatives i laborals. La legalització de les drogues de Portugal que va suposar un descens dels delictes comesos pel tràfic de drogues. Les presons sense murs de Noruega, que han afavorit la reinserció dels presos. L'excel·lent educació finlandesa, considerada la millor del món i que ensenya els seus alumnes a ser feliços. Els menús saludables i educatius dels menjadors de les escoles franceses. I les polítiques d'igualtat d'Islàndia entre homes i dones, que ocupen el mateix lloc en el món laboral, i on van ser capaços de jutjar amb total transparència els banquers acusats de la fallida del país, els quals van acabar a la presó. Alemanya, on, com es veu en el documental, els errors i les tragèdies passades, com el nazisme, tenen una gran presència en el record col·lectiu i es duen a terme nombroses iniciatives perquè els errors comesos estiguin presents i no tornin a succeir. Tot això pot estar avui en perill o podem retrocedir? Cal que la Política amb majúscula, no tan sols l'electoralisme conjuntural o la judicialització de la mateixa, estigui ben alerta. També al nostre país.

Zweig, a "El món d'ahir", es preguntava d'on sortien els diners per a la indumentària i armament de la gent que van manipular per salvar la pàtria dels rics i aris de llengua germànica. Ho havia vist amb els seus propis ulls en diferents moments i llocs. A Espanya, el 1937, els lluents equips de campanya dels colpistes que s'entregaven a molta població analfabeta per tal de salvar la Pàtria de les polítiques de la Segona República. A Alemanya i Àustria, el 1938, l'entrega de finançament per l'abundant i potent material bèl·lic de suport al règim del Fürher. Ara de totes dues preguntes tenim documentades diverses respostes que acrediten amb rotunditat que determinats grups industrials i bancaris van finançar aleshores les diferents llavors del feixisme que germinaven a Europa, per barrar el pas a les polítiques socials. 

Per sort, ara estem en un altre meridià molt diferent que llavors, i l'Estat del Benestar no solament és possible sinó que és del tot necessari en el moment del cicle econòmic en què ja ens trobem. Podem dinamitzar la inversió pública i pressupostària cap a solucions sostenibles, mediambientals i economicosocials. Amb el repte mediambiental 2015-2017 impulsat per la UE per a la propera dècada, apareixen nous programes de foment del canvi productiu cap a una economia circular o economia verda.