Després de llegir "El món d'ahir. Memòries d'un europeu", de Stefan Zweig, vaig quedar gratament sorprès per l'incondicional suport de l'autor vers un sentiment europeista que fa palès, malgrat la tragèdia humana bel·licista que es va viure a Europa durant bona part del segle XX. Crec que al llarg de l'obra aconsegueix un retrat lúcid i intimista, apreciat en la mesura que ell és observador privilegiat en primera persona. La seva militància continental el porta a teixir moltes complicitats que és capaç de vincular a contracorrent i a bàndols potencialment en conflicte. Això li permetrà lliurement denunciar l'interès econòmic per la carrera armamentista que promovien les potències europees, acostumades al repartiment de riqueses i territoris mitjançant les invasions militars i patriòtiques dels seus estats nació.

Després de la segona guerra mundial, quan ell ja no ho veurà, ressorgirà el clam que deia que calia una resposta dels ciutadans que enarboressin la bandera d'Europa per donar resultats de pau i prosperitat, que s'estendrà a bona part de la segona meitat del segle XX.

Molts tenim present que diferents moments de la història de la vella Europa són molt dramàtics. Però de forma aïllada, per a cada una de les diferents perspectives (cultural, econòmica i social), crec que tenim prou motius per poder sentir-nos satisfets de pertànyer a aquesta civilització dels valors humanistes, de progrés material i científic. I de la qual, amb diferents matisos i sensibilitats, tots som hereus.

Abans del Tractat de Roma, la Comunitat Econòmica del Carbó i l'Acer va resoldre el conflicte economicoterritorial d'Alsàcia i Lorena entre França i Alemanya. Aquell moment va suposar un important impuls per al futur Mercat Comú Europeu i va fer néixer la llavor de la que seria molt després la Unió Europea. Gràcies al nou sentiment europeu dels ciutadans de molts països, que encara guardaven a la memòria els terrors de la primera meitat del segle XX, i de la visió de futur en comú de líders com d'Adenauer, Monnet i Schuman; l'Europa de les Nacions expansionistes i enfrontades entre poders militars i industrials semblava gaudir d'una altra perspectiva més d'acord amb la tolerància i el benestar que les democràcies permetien. Els interessos econòmics de les empreses i ciutadans podien ser compatibles amb els valors de la Pau i de les correccions de desigualtats econòmiques.

Amb el repte mediambiental, 2015-2017, apareixen nous programes de foment del canvi productiu cap a una economia circular o economia verda; que impulsen, amb finançament i ajuts, cap a un nou model que impacta en els residus biològics i tècnics, fonts d'energia i reciclatge. Se'ns obre ara una nova i sòlida esperança per liderar a nivell mundial canvis d'urgència manifesta contra el canvi climàtic.

Però des de després de la crisi del 2008 veig que s'està perdent el que es va aconseguir les dècades anteriors i que, a les portes d'una nova recessió, no estiguem repetint els errors de la primera meitat del segle XX.