Com ja comentava en dies passats, la major part de les decisions i de la informació econòmica de moltes de les grans corporacions i de no pocs governs no es publica enlloc, no és transparent. I és quasi sempre quantitativament i qualitativa la més important i decisiva envers la vida quotidiana de la majoria dels ciutadans, ja que minva la seva qualitat de vida i llur benestar. Aquesta opacitat que no és casual dificulta sovint la recerca de la informació i acompanya de forma interrelacionada la desigualtat econòmica creixent i la reducció de drets civils i democràtics.

Però per sort no sempre és així. Hi ha persones que s'entossudeixen a saber quelcom més enllà de les notícies quotidianes. I amb diferents perspectives professionals aconsegueixen trobar aquella informació que identifica qui i com han pres decisions polítiques, jurídiques i econòmiques. I mostren de forma transparent les pèrdues de drets, retallades i l'augment de l'empobriment i desigualtats socials que suporta la major part de població que no gaudeix de les oportunitats i privilegis de l'1% més ric. Segons dades d'Oxfam a la trobada anual de Davos, aquest últim concentra en 2017 el 82% de la riquesa. 

Gràcies a aquesta tasca de treballs acadèmics i de periodisme científic, podem posar noms i cognoms als causants de decisions i accions que no tan sols no han aportat valor a la societat sinó que l'estan espoliant amb una cobdícia ferotge. En aquest enfoc del Valor econòmic i Societat, és una referent actual la catedràtica en Economia de la Innovació i Valor Público de la University College de Londres, Mariana Mazzucato. És l'autora del llibre "El valor de les coses. Qui produeix i Qui guanya en l'economia global", publicat el 2019. Molt revelador resulta el seu punt de vista sobre sectors de l'economia com el financer i el farmacèutic, entre d'altres. 

En el primer cas assenyala qui i com generen les reiterades crisis financeres amb les conseqüències humanes i socials que ocasionen. Alhora, els ciutadans sabem com recupera aquest sector la solvència amb els diners dels contribuents mentre perpetuen i augmenten el seu poder sobre els governs i els altres sectors en el que ja avui s'anomena la "financiarització de l'economia" (referit en el meu article anterior).

I en el sector farmacèutic, apropiant-se del valor públic de la recerca, innovació i formació pagada pel sector públic. Tanmateix convertint en actius especulatius mercantils la salut de milions de persones, mitjançant la gestió interessada i deshumanitzada de les patents. I tot sempre en nom de la llibertat de mercat, fals de facto òbviament al concentrar l'oferta farmacèutica de forma oligopolística en molts pocs grups; i també en nom l'aportació de "valor a la societat", però en forma de preus inaccessibles per a la majoria de la població. Les prioritats es fixen en un altre tipus de valor, el financer; i venen marcades per la maximització del preu de les accions i per la rendibilitat financera a curtíssim termini, dels grups empresarials.