Ens volien colònia i som marabunta

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Segons el sentit que Castella ha donat a Espanya i ha imposat a tots els pobles peninsulars, amb la sola excepció de Portugal, els catalans no som espanyols. No ho podem ser, ni volent. El caràcter, la manera de pensar i viure, els gustos, els costums, la llengua, l'escala de valors col·lectius, la nostra Weltanschauung, com diuen els alemanys, ens separa totalment, irreductiblement, de Castella»

Agustí Calvet -GAZIEL- (1887-1964)


L'1 d'Octubre de 2017. Avui fa dos anys

Sí, com que faig aquest escrit la matinada del dia 1 d'octubre, avui fa dos anys d'aquella data assenyalada en el calendari en la qual van desaparèixer incerteses i temences, he deixat (tot confiant amb la plena aquiescència de la directora de Nova Tàrrega) les meves càbales, constatacions i arguments, en franca consideració, més aviat veneració, a l'obra singular que sota el títol de La terra sagna - L'1 d'Octubre dels poetes. 106 poemes per la llibertat (Edició de Mar Fontana i Jaume Huch) publicat per Edicions de l'Albí i dedicat a Roger Español amb motiu d'un esdeveniment tan i tan transcendent. En ell es dóna la paraula als nostres poetes d'arreu del territori. Poetes que, com diuen els editors, conformen un ampli ventall generacional –setanta anys separen el més veterà del més novell–, poetes d'estils i recorreguts diversos, entre els quals vull destacar la Montserrat Aloy i Roca, de casa nostra, amb el seu poema "Vàrem arribar a Ítaca" (pàg. 18).

Recomano novament i més vivament encara que quan vaig fer-ho al seu moment, aquest llibre "La terra sagna" que, al meu modest parer, és un recull extraordinari i singular de poesies evocadores de l'1 d'Octubre dedicat (en paraules dels seus editors) a Roger Español, esdevingut un símbol involuntari, i a totes les víctimes de la repressió.

Per tant, com he deixat dit abans, deixo els meus argumentaris i passo a glosar de manera sintetitzada algunes parts que trobo significativament evocadores dels treballs publicats. Confio que tot el manllevat pugui merèixer la benvolença dels seus admirats autors. Des del títol que correspon a un dels versos del poema "Paisatge" de M. Antònia Massanet (pàg. 100) a l'"A por ellos" de Pius Morera (pàg. 115), que tot seguit em permeto transcriure en tota llur extensió:

La violència en el segle vint-i-u

té data de caducitat, fa mal als ulls 

i a les orelles, a la pell, a les paraules.

Desfermada, terrible, que ve de molt lluny,

d'altres èpoques, d'altres lluites. Torcen braços,

trenquen tendons, arrenquen els cabells dels homes,

fereixen ulls, colpegen cames, caps i esquenes.

Les forces d'ocupació fan mal per fer-lo,

amb una ràbia que neix molt al dedins

de l'ànima, tan negra com carbó d'infern.

A por ellos, ha dit Espanya i ells, devots,

obeeixen les ordres, potser s'excedeixen

i toquen l'entrecuix i els pits de moltes dones,

perquè són dones i són independentistes.

Porten cuirasses, porten cascs, porten les porres,

llancen bales de goma i gasos lacrimògens.

Que en són de valents obrint celles, ferint rostres!

En són els molt covards! Que no tinguin descans! 

 

I encara, una part de "Bon cop de vot" de Vicenç Altaió (pàg. 19) amb la cita que ell mateix fa de Jordi Cuixart: "Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder"(tercera estrofa de la poesia):

Un ocellot negre, venint de lluny:

persona gris put a funcionari major.

Un ocellot negre, venint de lluny:

tradició hispànica menina amb all al cor.

De nou, aquí, Santa Inquisició.

Jutges, fiscals amb la llei del Borbó.

[...]

 

Una precisió personal: la cita d'avui de Gaziel no és del llibre al qual faig referència.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article