Més hores i dies sota l'opressió de l'Estat espanyol

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Pitjor que l'opressió és el renunciament. L'espectacle d'un poble ajupit és molt més trist que el d'un poble oprimit. Quan s'ha renunciat, l'opressió cessa, perquè no hi ha res a oprimir. Viure oprimit és una dolorosa manera de viure. Renunciar, emmotllar-se, és una vergonyosa manera de morir»

Antoni Rovira i Virgili (1882-1949)


La tardor ha arribat

Sí, tot just l'acabem d'estrenar, i diuen els entesos que aquesta, de tardor, serà molt calenta. Fent balanç de tot el que tenim al davant, i del que hi tindrem, la veritat és que sí, que en serà, no sé si de calenta, però de difícil, dura i complexa, segur.

La primera sorpresa (i no serà l'última) ha vingut en forma d'un nou cop policial amb un espectacular dispositiu que ens ha recordat els que es feien al País Basc en les operacions antiterroristes d'ETA. L'Audiència Nacional n'ha sigut la inductora a través del jutjat d'instrucció núm. 6, amb el seu jutge Manuel María García-Castellón, qui ha donat les ordres oportunes perquè la Guàrdia Civil desplegués tots els seus mitjans inclosos els Tedax i la unitat canina. Què buscaven, què han trobat? Sigui el que sigui, d'entrada han qualificat els arrestats de "grup terrorista català per a la secessió". Confio, malgrat tot, que acabarà com va acabar el cas de la soferta Tamara Carrasco, declarada innocent dels càrrecs que inicialment li van imputar les forces policials de torn. No obstant els calamitosos antecedents, l'impacte de tot plegat ja el tenim a sobre. I, sobretot l'hi tenen els detinguts, les seves famílies i tot el seu entorn. I també tot l'independentisme català, malgrat que sempre ha maldat per ser democràtic i pacífic. I, puc afirmar, que sempre ho seguirà essent, malgrat l'obsessió repressiva i els relats de violència que ens munta l'Estat i els seus afamats òrgans policials i jurídics.

Per què ho fan?

Podríem pensar (i tot fa creure que l'encertaríem) que hi ha una crisi espanyola potser més real que no pas ens pensem. Real àdhuc patètica. De moment el govern espanyol ha fet fallida. S'ha negat al diàleg, a parlar, i a negociar. Ha preferit anar a unes altres eleccions. Per impotència? Per incapacitat? O per interessos de ves a saber de quins poders o de quins poderosos. Poders que podríem anomenar com de fàctics i que voldrien una manegada política àmplia protagonitzada pel PSOE amb pactes preferents amb uns certs conservadors i exclusions de les esquerres? 

És força simptomàtic que el neoautonomisme miri de reorganitzar-se sense admetre que les reiterades frustracions de la seva dilatada gestió al davant de diversos governs a Catalunya, al llarg d'unes quantes dècades, no té, ni pot tenir, la més mínima garantia de supervivència nacional ni política dins d'aquesta Espanya imperialista que ens tracta sense cap respecte i de forma clarament ignominiosa. 

Aprofito per recordar unes afirmacions de Pere M. Rossell i Vilar (1882-1933) que va dir: "El signe ideal dels castellans és el Domini. El signe ideal del poble català és la Llibertat." Potser és en això que topem cada dos per tres.

Reiteració amb la que vaig acabar l'article anterior

Deia que una precisió clau a recordar era la següent: Catalunya és una Nació sense Estat. Espanya és un Estat sense Nació. També deia que: Avui ens hauríem de centrar a veure si la política espanyola a Espanya acaba fotent un pet. I que, en qualsevol cas, els déus ens agafin confessats; com sempre. Doncs ha petat, encara que ho vulguin dissimular. I Catalunya n'és el principal escull, amb el qual s'han embarrancat. O més ben dit; l'anhel de llibertat, el desig i la necessitat de voler la independència d'una gran part dels catalans n'ha sigut el principal obstacle polític. I no podem dir de quants (de catalans) perquè ens han prohibit de fer-ne una consulta amb tota regla. Cosa que volíem fer abans d'un referèndum d'autodeterminació. Però, com que, segons deia Joan Brossa "Catalunya és una de les últimes colònies que li queden a Espanya" deu ser pel que mantenen, sense solució de continuïtat, la seva degradant ocupació de caire colonialista de la nació catalana. És per això que van a totes i amb tot. I encara no hem vist de què són capaços. Tot menys tractar-nos amb el respecte que mereixem i que ens hem ben guanyat.

Parmènides, filòsof grec

El del ser o no ser i d'allò que és, és. Podríem dir que aquesta fou la seva genuïna concepció. Doncs hi ha qui afirma de manera extensament argumentada que "allò que és, és": depèn, perquè de tot es pot parlar, i de tot allò que es parla, se'n pot continuar parlant. A Espanya NO, i ja sabem el perquè.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article