El culpable és Pedro Sánchez

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Doncs res, el curs ha tornat a començar i tal com comencem toca tornar a resetejar la política espanyola amb una altra jornada electoral el proper 10 de novembre. Sembla broma però és ben veritat.

El president del govern en funcions, Pedro Sánchez, ha decidit que vol governar sol, i prou. No vol Podem dins l'executiu. I si aquests no s'hi posen bé, doncs tornem a eleccions i que siguin les urnes les que aportin la resolució.

L'únic responsable que no hi hagi acord i que es torni a eleccions és Pedro Sánchez i els seus assessors. Punt. Això ja no està ni a debat. 

El binomi Pablo Iglesias-Irene Montero anava a acceptar que el primer no fos ministre, i quedar-se amb carteres menors, a canvi del pacte. No demanaven les carteres d'Exteriors i Interior, no demanaven Hisenda, Economia o Foment… Anaven a signar un acord programàtic, a establir, fins i tot, una revisió del contracte de confiança mútua al cap d'uns mesos… fins i tot, fins i tot… semblarien disposats a abaixar el cap en una hipotètica reaplicació de l'article 155 a Catalunya...!

A Itàlia el Partit Democràtic (el partit correlatiu socialdemòcrata al PSOE) ha signat un acord de govern amb els, fins no fa gaire, adversaris del Moviment 5 Estrelles per evitar eleccions i el possible triomf de les dretes amb l'ultradretà Matteo Salvini al capdavant. I el líder actual del PD ha optat per no entrar al govern, tot i que el cap dels 5 Estrelles sí que és ara ministre d'Exteriors…

Els de Podem més bé no s'hi podien posar, però Sánchez volia el govern per a ell sol. Tot molt adult, responsable i molt europeu…

Sánchez volia una entesa a la portuguesa: les esquerres donen suport al govern, però des de fora de l'executiu. El govern socialista lusità d'António Costa compta amb el suport parlamentari dels "podemites" del país veí i amb el del Partit Comunista portuguès. I la cosa funciona.

Algú en una piulada deia que semblava que fes una dècada que Sánchez fos l'ocupant de La Moncloa. I és ben veritat. Aquesta actitud, aquesta certa superioritat, aquest autoisolament… recorda molt la supèrbia dels darrers temps de Rajoy i Sáenz de Santamaría al capdavant de l'executiu espanyol. Pedro Sánchez ha envellit i ha madurat ràpidament. Sol passar quan s'ocupa un càrrec com el seu. Però amb els canvis de temps, de vegades, la fruita madura massa ràpid.

I unes eleccions comporten un canvi de temps, una acceleració, que pot anar lligada sempre a imprevistos que el dia que es decideix anar a eleccions quasi no es poden preveure. Les conseqüències de "la Sentència Judicial del Procés" són inescrutables. Però també la sentència del cas dels "ERO" a Andalusia… I les notícies que fluctuen encara suaument sobre possibles reversos negatius econòmics… una campanya electoral, per curta que sigui, sempre és una campanya electoral, i afecta els electorats.

I ara el camp de les esquerres tindrà batalla, i és que Sánchez i els socialistes semblen disposats a disparar contra Podem. 

I a Podem alhora li surt un adversari nou també a les generals en la figura de l'escindit Íñigo Errejón, que es presentarà amb la seva pròpia plataforma; tot i que ja veurem quina capacitat d'incidència té amb tan poc temps. Segur que en campanya els socialistes senyalaran les bondats d'Errejón (partidari de pactar amb els socialistes) per minar el camp a Pablo Iglesias. 
No crec que hi hagi una gran transformació en els resultats del 10 de novembre, però l'experiència ens diu que mai res és igual el dia de reflexió que l'endemà d'unes eleccions. Sigui el que hagi de ser, però el culpable en serà Pedro Sánchez.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article