Panoràmica política d'estiu

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Amb les deliberacions per escollir els nous líders de les principals institucions europees, hem vist com el president Pedro Sánchez ha tornat a posar l'Estat espanyol al tauler europeu, després dels lànguids anys de Rajoy; el màxim mèrit del qual va ser col·locar Luis de Guindos de dos del Banc Central Europeu.

Sánchez envia Josep Borrell de responsable d'Exteriors de la Comissió Europea. Per despendre-se'n (li feia més nosa que servei) ha apostat per la clàssica puntada cap amunt. I és que no el podia cessar com a ministre i prou, o no renovar-lo aquest estiu, perquè això hauria estat molt conflictiu amb els seus posicionaments públics. Potser hauria marxat a Ciutadans... Borrell, amb el seu caràcter tempestuós, és un llast molt gran. I és una persona perillosa a l'alt càrrec europeu que li volen donar.

Pedro Sánchez i el seu equip de la Moncloa tenen clar que volen quatre anys de govern en solitari, amb suports externs. Com els governs socialistes de Portugal o Dinamarca.
Plàcids o no, saben que ho poden fer. Negocien territorialment per tenir-ho. Els independentistes, mancats de rumb i de claredat de discurs, poden donar el seu vot gratia et amore. Els presos ho diuen; i el que diuen els presos hauria de ser l'Evangeli. Crec en la clarividència de la presó: digues-li Nelson Mandela, digues-li Bernat Metge, digues-li Severí Boeci.

I és que comprenc Sánchez: jo tampoc voldria Pablo Iglesias al govern… Sí que entendria, en canvi, perfils similars a Manuela Carmena (ella ja no caldria), algun prestigiós economista postmarxista, algun ecologista rellevant, o una figura com José Julio Rodríguez, general que va ser cap de l'Estat Major amb Rodríguez Zapatero, que després se'n va anar a fer política a Podemos. Però Pablo Iglesias (i el seu ego infinit) vol ser ministre ell amb si mateix. Creu molt en ell mateix i en el seu superliderat inqüestionable (molt propi del tardo-post-comunisme). I tant és així que li oferiran ministres afins a Podemos, però els rebutjarà perquè no té el que vol… A veure si es resol in extremis aquest juliol.

A Catalunya, mentrestant, la digestió de les eleccions municipals s'ha fet pesada i la calor ambiental ha tensionat la política del país, i especialment entre els dos partits que conformen el govern, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Esperem que sigui sols una pedregada de tarda d'estiu, després d'un matí molt calorós.

No entraré en la política petita del repartiment de Diputacions i Consells Comarcals. Tanmateix, les decisions que s'hi prenguin són importants; potser inclús més al nostre món de pobles petits ponentins. Han de ser institucions al servei d'una realitat difícil, i cal pensar-hi bé des de l'Administració; i no sols quan s'incendien els camps en plena canícula, també al mes de novembre i al mes de març.

Acabo desitjant sort i encerts al nou consistori targarí; com també a tots els governs municipals urgellencs. No conec la nova alcaldessa, però sí que conec alguns membres del seu equip (en Xavier, l'Assumpta, en Carlos). Sé que seran bons servidors públics, perquè creuen amb convicció en el que fan i en la política ben feta. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article