Rumiant els resultats

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Els resultats del diumenge 26 de maig tanquen un període electoral i obren una legislatura o període polític en un sentit ampli. Eleccions generals, europees, municipals i autonòmiques resoltes. Tot de cop, i si no hi ha avenços electorals, ara un temps sense urnes. D'un període de domini clar del PP a les Espanyes, a un de nou de domini polític del PSOE de Pedro Sánchez, que ha guanyat totes les eleccions com a primera força a nivell espanyol. També està entre els primers partits més votats a escala europea.

El PSOE té el govern espanyol, centenars de governs locals (incloses grans ciutats), tindrà un alt càrrec (un comissari rellevant) de la Comissió Europea (tant de bo no sigui Josep Borrell...), i governarà, com fins ara, a les Balears, Aragó, País Valencià i Astúries; a Extremadura i Castella-la Manxa regentaran amb majoria absoluta; tornaran a governar a La Rioja, després de 24 anys de govern del PP; i està per veure si poden governar les Canàries, o fins i tot Castella i Lleó, on han governat els populars des de fa 32 anys, quan hi va guanyar un jove José María Aznar.

El PP es quedarà sols amb els reductes gallec i murcià, i amb Andalusia després de l'aliança de dretes. Una aliança que sembla que es repetirà, desastrosament, a la Comunitat i a l'Ajuntament de Madrid. Una medalla a la ignomínia per a ells i per a Ciutadans. El "liberal" Rivera pactant amb Vox… Veurem si per fer-se perdonar una mica, Rivera promou "el canvi" (com va fer a Andalusia...), per exemple, a Castella i Lleó, on podria poder treure el PP del govern sumant amb el PSOE. Rivera no pot voler vendre més que és una mena de Macron i pactar a la vegada amb els Le Pen ultra-espanyolistes. Ep, o potser sí...

Des de Ciutadans s'ho han de pensar bé si volen ser promotors, o no, de més canvis. I han d'intentar llegir què els diuen les urnes. Perquè si una cosa s'evidencia és que el canvi ha estat, a molts llocs, un retorn a l'original: votants de Podemos i Ciudadanos que havien votat socialista en un passat, ara tornaven a la casa socialista, i així de bé li ha anat a la causa del president Sánchez. Un altre bon exemple d'això ha estat l'àrea metropolitana de Barcelona, on els socialistes han tornat a fer un gran resultat. El canvi sí que ha estat, però, exigència electoral a molts llocs, en l'àmbit municipal. Vegi's la capital ponentina, després de la llarga Era Socialista, a l'ajuntament de Lleida ciutat arribarà el canvi anhelat. Ja era hora! El republicà Miquel Pueyo pot ser i serà un bon alcalde per a la capital ilergeta.
Tindrem temps de veure què passa a les nostres contrades amb els resultats. Tindrem temps d'anar rumiant-los. De pensar-los, però també de mastegar-los i digerir-los lentament, com vaques distretes i reflexives.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article