La precarietat laboral dels joves

Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE, tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.

La precarietat laboral s'acostuma a visualitzar a través de la taxa de temporalitat que pateixen els treballadors, especialment els més joves.

Els contractes temporals en aquest país representen el 27% del total, que ve a ser més del doble de la mitjana europea.

A la qual cosa s'ha d'afegir la rotació a què estan sotmesos aquest joves treballadors que no tenen contracte fix. És a dir, quan els venç el contracte, que sol ser per uns dies, unes poques setmanes o uns mesos, els acomiaden i els tornen a contractar immediatament o al cap d'un temps. 

És una altre volta de cargol a la precarietat, amb la concatenació de contractes cada vegada més curts. En aquests moments, els microcontractes de fins a set dies representen el 30% dels temporals i els eventuals amb prou feines arriben als 44 dies de mitjana.

Hi ha, per tant, un immens col·lectiu de joves treballadors que no tenen estabilitat laboral i van encadenant contractes al llarg de la seva vida laboral. Aquest joves no tenen possibilitats de rebre formació durant la seva carrera professional, a més de ser els primers de patir els ajustos a les empreses, de tenir uns salaris més baixos que els seus companys amb contracte fix i d'acumular menys drets de cara a l'atur i la jubilació.

A més, aquesta inestabilitat laboral, condiciona decisions personals clau com independitzar-se o tenir fills. Totes aquestes anormalitats el que porten també és a una reducció de la recaptació per part de les administracions, de l'IRPF i la Seguretat Social.

Passats els pitjors moments de la crisi, quatre anys seguits de creació d'ocupació i dues reformes laborals, no hi hagut avenços significatius per corregir aquesta anormalitat social que afecta fonamentalment el col·lectiu dels joves.
Veurem si algun govern d'aquí o d'allà aconsegueix canviar aquesta trista realitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article