De vacances i sense treva

Francesc Ferrer i Gironés
Francesc Ferrer i Gironés

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Al final, es descobreix i verifica que la catalanofòbia és la ideologia de masses de l'espanyolisme»

Francesc Ferrer i Gironés


Precisió (segur que innecessària)

Però el que és, és, i si s'ha de rectificar cal fer-ho. En l'article anterior publicat la setmana passada vaig cometre un error. Va passar que, fos per l'hora, pel neguit de lliurar l'article a temps, per la xafogor que feia, fos pel que fos, se'm va escapar un nombre: l'1, que va quedar impertèrrit al davant de la xifra que volia explicitar -la correcta- que era la de 85, en aquest cas anys, i no pas 185 com finalment va acabar essent impresa per culpa d'un servidor. En realitat feia referència als darrers pactes de govern que es van donar a Espanya dins del bienni reformista (1931 – 1933) de la Segona República. I d'això ja en fa uns 85 anys i no pas 185. I al repassar-ho, com sempre faig, no me'n vaig adonar (com ha de ser, quan l'has d'espifiar). Prego que se m'accepti la disculpa, i en especial, espero que ho faci també -de disculpar-me- un bell conegut que va nàixer precisament l'any 1932 i que, sempre que pot, es llegeix els meus escrits. Per a ell i per a tots els que com ell em llegeixen, el meu afecte i gratitud. També a la direcció de Nova Tàrrega que és qui en permet la publicació.

Donat que avui és com un final de temporada, em permeto la llicència d'expressar aquests breus però sentits agraïments.

Fidels al nostre estil català més genuí

Passant al que ara ens hauria d'ocupar, o de preocupar, segons es vulgui veure, diré que seguim alimentant les nostres limitacions a força de desacords i dispersions, i d'exposar-nos, cada vegada més, a enormes contradiccions internes. Veurem com ho portarem de cara a l'11 de Setembre i quan arribi la sentència dels nostres presos polítics. Aquesta propera tardor serà tot un repte per a l'independentisme i per al procés en global i, per tant, per a la llibertat, dignitat i els drets fonamentals de tot el país en general.

El repte és molt més que un projecte polític -més o menys genèric- a defensar, com han optat a fer alguns dels nostres principals partits. El repte és que volem ser un país normal i que com a tal tenim tot el dret a voler una societat més justa, fraternal i responsable. I això només ho aconseguirem amb la plena independència. Penseu, sense deixar mai de fer-ho, que el dret d'autodeterminació és un dret inalienable de tot el poble català.

Dignitat i legitimitat

I que els nostres interessos són els mateixos que ens van portar a l'1-O. I els mateixos que van defensar els presidents Macià i Companys. I tots aquells herois que, al llarg i ample de tot el país, van lluitar contra els borbònics en la Guerra de Successió fins a la capitulació de Cardona i l'execució del general Moragues. També en els represaliats que, com Manuel Carrasco i Formiguera, foren sotmesos a judicis sumaríssims i afusellats i tants i tants que van morir defensant la llibertat del poble català. 

Posar la nostra Història al dia i actualitzar-ne la memòria és un deure moral que ens permetrà de recordar que tenim molts honorables antecessors i pobles sencers de dins de Catalunya que van lluitar per tenir una societat més democràtica. 

L'estratègia que sorprèn

Pel que veiem n'hi ha que tenen pressa perquè estan convençuts que és el seu moment, millor dit, el del seu partit, i cada dia van mostrant més les seves cartes amb rebaixes sorprenents. Facilitar la investidura de Pedro Sánchez al setembre, provocant un daltabaix i una certa crisi en base a la qual intentar les eleccions catalanes, més o menys a la tardor, coincidint amb la sentència del Suprem per les raons que podem suposar, no té gaire d'estratègia conjunta ni lògicament planificada. Té molt més a veure amb una mena de ruptura, estratègica, això sí, però més aviat premeditada. En qualsevol cas força perillosa per al procés independentista. No crec que sigui el que més li pot convenir al país en el moment actual. Veurem com s'hi aniran posicionant els altres actors de l'independentisme i què és el que passarà a la tornada de les vacances. Això si és que alguns n'acaben fent. 

Vacances

Bones vacances a tothom i no deixeu de pensar en la gent i la seva dignitat, en els valors i les necessitats d'aquest petit-gran país nostre que és Catalunya. Tampoc en la seva història mil·lenària que a tots ens honora. A reveure!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article