La informació i el poder decisori de l'economia oculta (I)

Em dic Manel Medrano i Garcia. Vaig néixer en 1955 a Barcelona. Sóc economista i docent. El meu credo és l'humanisme i la societat. M'encanta aprendre, sentir i compartir. La literatura, viatjar, l'art, la música i el cinema són els vehicles de la meva curiositat existencial.

Vaig arribar a Tàrrega com a professor el 1980. M'encanta l'entorn i la gent d'aquestes comarques.

Sóc admirador de l'obra de Madern, Pedrolo, Costafreda i Margarit, i de tants altres artistes que, fins i tot més enllà de la seva existència, han donat i donen tanta vida, forma i color a aquestes contrades. I només m’estic d'absentar-me'n quan es tracta de viatjar per cercar d'altres paisatges i somriures, o quan sento la necessitat de trobar una nova tonalitat del blau del cel marí.

La major part de la informació econòmica i de les decisions de les grans empreses, que és sempre quantitativa i qualitativament la més important i decisiva, no és publicada en memòries ni informes públics, ni consta en llurs balanços mercantils. Sovint es dirimeixen de forma soterrada i molt lluny de la mínima transparència sobre el que ens afecta o afectarà.

Moltes decisions que es prenen en aquestes institucions, moltes de les quals d'àmbit i poder transnacional, tenen conseqüències vitals per a milions de persones arreu del planeta. En canvi estan regides per un percentatge ínfim de la població mundial. I aquest govern mundial a l'ombra pateix la ceguera d'aquell a qui no li interessa veure més enllà de la immediatesa de l'obtenció de guanys ràpids i quantiosos, deixant de banda les desigualtats que provoquen i mantenen, i els alts costos socials i mediambientals que generen. L'única i molt pobra legitimació democràtica són les lleis que perpetuen l'statu quo, revalidades sovint per lobbys, governs i parlaments. Com assenyalava J.K.Galbraith, formen part de la "tecnoestructura", en el seu gran llibre El nou estat industrial. L'economia oculta existeix i té gran transcendència humana, econòmica, mediambiental i social, encara que romangui oculta. I és molt lluny de ser transparent i democràtica.

Els seus interessos, emmascarats sota els de tota la civilització actual occidental, com molt bé va immortalitzar Stanley Kubrick en Dr. Strangelove o Telèfon vermell, volem cap a Moscou, són molt presents entre els assistents anuals al Club Bilderberg. Allà es troben banquers, experts de defensa, magnats de la premsa i dels mitjans de comunicació, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i líders polítics d'Europa i Nord-amèrica. Una varietat de Club d'aquestes característiques gens filantròpiques és la Comissió Trilateral, on la inclusió de membres del Japó és la principal diferència amb el Grup Bilderberg.

Encara que sembla tàcit i consensuat no actuar mitjançant les lleis vigents (antitrust o antimonopoli) contra els poders oligopolístics que sempre tenen falsa aparença de mercat i competència, i utilitzen el xantatge neoliberal de l'ocupació, o l'amenaça de deslocalitzar-se; alguna vegada els Parlaments, a nivell legal, també mouen fitxa. La nova Llei sobre informació no financera i diversitat de les empreses que el Congrés de Diputats va aprovar el desembre passat una transposició a Espanya de la Directiva de divulgació d'informació no financera i diversitat (2014/95 / EU). Aquesta Llei hauria de ser un pas important en el món de la responsabilitat social corporativa i la sostenibilitat. Però en els propers anys es podrà avaluar el seu compliment i el seu impacte.

Temps ençà, les diferents opcions o obligacions de publicar l'Informe de responsabilitat social corporativa, l'Informe de sostenibilitat o Informe integrat, en el marc de les memòries Global Reporting Initiative, ja és una pràctica habitual. I en alguns casos és obligatòria, i ajuda mínimament els consumidors a fer-se una opinió del respecte i de la repercussió positiva o negativa, de les accions de les empreses vers la societat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article