La informació i el poder decisori de l'economia oculta (2)

Em dic Manel Medrano i Garcia. Vaig néixer en 1955 a Barcelona. Sóc economista i docent. El meu credo és l'humanisme i la societat. M'encanta aprendre, sentir i compartir. La literatura, viatjar, l'art, la música i el cinema són els vehicles de la meva curiositat existencial.

Vaig arribar a Tàrrega com a professor el 1980. M'encanta l'entorn i la gent d'aquestes comarques.

Sóc admirador de l'obra de Madern, Pedrolo, Costafreda i Margarit, i de tants altres artistes que, fins i tot més enllà de la seva existència, han donat i donen tanta vida, forma i color a aquestes contrades. I només m’estic d'absentar-me'n quan es tracta de viatjar per cercar d'altres paisatges i somriures, o quan sento la necessitat de trobar una nova tonalitat del blau del cel marí.

A partir del 2015 i per donar vigència i continuïtat als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), es van transformar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Va ser el resultat d'un procés de negociació que va implicar 193 estats i la participació força present de la societat civil amb una representació àmplia dels punts de vista de les ONG i empreses. Els ODS són d'ampli abast i s'hi abordaren de manera interrelacionada els elements del desenvolupament sostenible: el creixement, la inclusió social i la protecció del medi ambient. Els ODM estaven pensats per a països en vies de desenvolupament, els ODS es dirigeixen a tots els països. I paga la pena recordar-los:

radicació de la pobresa, Lluita contra la fam, Bona salut, Educació de qualitat, Igualtat de gènere, Aigua potable i sanejament, Energies renovables, Ocupació digna i creixement, Innovació i infraestructures, Reducció de la desigualtat, Ciutats i comunitats sostenibles, Consum responsable, Lluita contra el canvi climàtic, Flora i fauna aquàtiques, Flora i fauna terrestres, Pau i justícia, i Aliances per als objectius mundials.

Hom pot creure que està llegint un programa d'una opció política progressista o ultraesquerrana. Res més lluny: es tracta d'allò que va ser assumit per l'Agenda 2030 de Nacions Unides, mitjançant l'Assemblea Nacional.

Però malgrat tot, una part important del poder econòmic actua a contracorrent d'aquests objectius, i és i està controlada pel sector financer. Avui tota l'economia real (la que proveeix els béns i serveis que necessitem per viure) passa per la monitorització i submissió al capital financer. Aquest sector de l'economia actua en el mercat amb col·lusió, sense competència, i no és ni transparent ni democràtic. Les finances continuen estenent i eixamplant els fils prims però molt resistents de la teranyina que va atrapant les necessitats i desitjos de moltes capes de la població en tots els mercats i béns, en nom d'una millor rendibilitat que facilita la concentració de riquesa en menys de l'1% de la població mundial. 

Aconsegueix mercantilitzar moltes necessitats així com somnis i projectes, incorporant-los a la "finançarització" de l'economia. Tot es converteix en potencials operacions d'actius financers amb un valor de canvi; des d'una hipoteca, un negoci, un immoble, un crèdit, un vehicle, un lloguer, uns coneixements o una peça de terra (erma o no). No importa el que està aportant a la societat o al benestar en aquest moment, sinó el fet que es pugui comprar i vendre mitjançant un títol, i especular a treure un rendiment a futurs. I aquest abocament de recursos a l'especulació els detrau de l'economia real i, alhora, dificulta i encareix els crèdits a les empreses.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article