L'ànima de les empreses: el balanç econòmic i social i la generació de valor

Em dic Manel Medrano i Garcia. Vaig néixer en 1955 a Barcelona. Sóc economista i docent. El meu credo és l'humanisme i la societat. M'encanta aprendre, sentir i compartir. La literatura, viatjar, l'art, la música i el cinema són els vehicles de la meva curiositat existencial.

Vaig arribar a Tàrrega com a professor el 1980. M'encanta l'entorn i la gent d'aquestes comarques.

Sóc admirador de l'obra de Madern, Pedrolo, Costafreda i Margarit, i de tants altres artistes que, fins i tot més enllà de la seva existència, han donat i donen tanta vida, forma i color a aquestes contrades. I només m’estic d'absentar-me'n quan es tracta de viatjar per cercar d'altres paisatges i somriures, o quan sento la necessitat de trobar una nova tonalitat del blau del cel marí.

En una conferència a la qual vaig assistir el desembre del 2016, l'expert en comunicació i societat Ferran Rodés va fer que Ship2B, una empresa que capta recursos per a iniciatives innovadores i/o de l'economia social i solidària, fou 'trending topic'. Sota el títol d'El rol de l'empresa al món que ve, defensava que calia esperonar encara més la funció ètica i social que implica les empreses, més enllà que la d'aconseguir el màxim retorn monetari a la seva inversió, l'anomenada Responsabilitat Social Corporativa.

El mateix any, Mariana Mazzucato, professora de la University College London, publicà El Valor de Tot,  on justificava la necessitat de diferenciar el paper de les empreses que aporten valor a la societat; d'altres, com les financeres i farmacèutiques, que s'apropien el valor creat per les primeres. Aquestes últimes constitueixen, segons explicava ella, un capitalisme parasitari al no generar valor social sinó que aconsegueixen beneficis oligopolístics desproporcionats per simples transaccions especulatives.

Des de la perspectiva de la creació de valor econòmic de la senyora Mazzucato, doncs, no és el mateix per exemple produir aliments i reparar autos que gestionar estalvis i capitals en Bancs i Fons d'inversió; o com en el cas de les farmacèutiques aprofitar-se durant molts més anys dels beneficis del sistema de patents quan la recerca científica bàsica ha anat a càrrec de pressupostos públics. La indústria armamentística i la dels intercanvis immobiliaris (lloguers, compra-venda, etc.) també li mereixen en aquesta consideració. 

Per poder detallar i quantificar quina riquesa aporten o detrauen les empreses a la societat existeixen a la Ciència Econòmica mètodes àmpliament acceptats com és el cas de les externalitats positives i/o negatives, instrumentats mitjançant el Balanç Social i/o l'anàlisi cost-benefici (privat i social).

Això permet detectar el valor positiu generat per les empreses que no hi és als balanços mercantils, com ara l'experiència professional dels seus treballadors i treballadores o la de la xarxa de col·laboradors externs de la seva cadena de valors. També el dels projectes que afecten positivament, directa o indirectament, els resultats, però també la qualitat de vida, manteniment de l'ocupació i condicions laborals de moltes persones que formen part del que s'anomena sostenibilitat econòmica i social.

Per contra, també permet avaluar des de la vessant negativa els costos ambientals o de salut pública (pensem en la contaminació i en el negoci del tabac); o posar en evidència l'aprofitament de recursos de la recerca bàsica i de l'educació dels sistema finançats amb recursos de tots. També permet identificar la detracció de recursos del circuit productiu per l'especulació financera o immobiliària amb les conseqüències que provoca no disposar de capitals suficients per la recerca o l'activitat productiva; segons defensa Mazzucato.
Igualment permet quantificar l'apropiació injustificada de rendes amb preus oligopolístics, obtingudes en expressió de Joseph Stiglitz per un abús de poder de mercat; o quan s'utilitzen recursos de les mateixes empreses per comprar les pròpies accions creant valor artificial però que suposen retribucions molt elevades per als directius, com també assenyala Mazzucato a l'obra esmentada.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article