Dels resultats i del que vindrà

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Els resultats de les Eleccions Generals han comportat una dosi d'oxigen polític per a la societat. Sensació que va anar bé. La participació va ser alta, l'independentisme sumat guanya força, les Dretes no sumen i a Espanya s'hi albira una legislatura de pacte i de centre-esquerra que podria durar quatre anys.

El PSOE controlarà el Senat i el Congrés, i tornaran a governar el País Valencià en coalició d'esquerres. Adéu a les pors que van vindre i que podien tornar del Senat.

Pedro Sánchez governarà i aportarà estabilitat. Podrà governar sol. Té els números de cara. Ho ha fet uns mesos amb molts menys diputats. Sap que amb certa facilitat li donaran suport a la investidura tant Podemos, com el PNB, els valencians de Compromís, Coalició Canària, i el diputat càntabre del partit de Revilla. Alguns de franc, fins i tot. Per una investidura en segona volta, Sánchez en té prou. Però és que a més Esquerra Republicana i Junts per Catalunya també s'abstindran; si és que no acaben votant també a favor.

Tenir al Congrés a 24 representants de l'ultradreta de VOX donarà aires a aquesta suma amb voluntat de progrés. I veurem com Albert Rivera i Pablo Casado hi reaccionen i s'hi relacionen a la cambra legislativa.

Tant Casado, com Rivera, com Pablo Iglesias han quedat desdibuixats; i si aquesta legislatura ha de durar quatre anys, m'aventuraria a dir que aleshores cap dels tres serà el candidat a president del govern en unes Eleccions Generals.

Albert Rivera necessita aire per no ofegar-se en la seva pròpia bombolla. Les eleccions europees no li aniran el bé que creia fa un temps, com ara li ha passat amb les generals, tot i millorar el resultat. No és el Macron espanyol. Veurem a quants governs autonòmics Ciutadans entra al govern en coalició, i veurem quants ajuntaments aconsegueix governar... La presència d'Arrimadas a Madrid pot fer-li ombra en poc temps.

Si el president Sánchez pot governar en solitari, l'ego de Pablo Iglesias es pot anar fent transparent. I més perquè les eleccions europees i municipals de finals de mes no li aniran tan bé com les darreres. Quants governs municipals de "l'esquerra del canvi" quedin i en quantes comunitats autònomes sumin a l'esquerra amb el PSOE també hi farà molt. I tots veiem que els barons del PSOE es moren de ganes de pactar amb Ciutadans, així que no pinta gaire bé.

I l'orgullós Pablo Casado… ha begut oli. Però potser la nit del dia 26 de maig haurà de beure vinagre. Veurem si sobreviu al superdiumenge electoral de maig amb autonòmiques, municipals i europees en joc. Si no recuperen l'ajuntament de Madrid i els governs de comunitats autònomes com Extremadura o Castella-La Manxa seran cops molt durs pel PP. Però si, a més a més, perden el govern de la comunitat de Madrid (corrupció a granel, els casos Cifuentes en plural, el transfuguisme d'Ángel Garrido…) i no queden en una posició digna a les europees (és a dir, segons amb certa diferència… i porten, ai las, a Dolors Montserrat de candidata…), difícilment l'atrevit Casado es podrà mantenir al comandament.
A partir d'aquests resultats i dels que vindran a partir de l'inici de juny es conformarà tot un nou marc polític, un nou escenari on els actors s'hauran de moure diferent, i potser, fins i tot, baixar de l'escenari.
Una nota final. Felicitar a la targarina Sara Bailac. Pel poc que la conec, sé que serà una bona senadora i una bona representant ponentina a la política estatal.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article