Ens han fotut un bon JEC d'hòsties

Ens han fotut un bon JEC d'hòsties
Ens han fotut un bon JEC d'hòsties

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Prefereixo saber apreciar el que no puc tenir, que tenir el que no sóc capaç d'apreciar»

Orison S. Marden


La Junta Electoral Central

La inefable JEC podria semblar, a tenor de les decisions que ha sentenciat, un garant de la marca Espanya en plena efervescència pàtria, o també un artefacte polític tallat al servei d'interessos de tenebrosa transparència. La seva predicada neutralitat ha quedat més que qüestionada. O potser és que tenen llunes fluctuants per a desgràcia dels 2,3 milions de catalans que van votar l'1-O del 2017? Sigui com sigui, em sembla que els demòcrates catalans, tots i totes, independentistes i no, republicans de dretes, d'esquerres, de centres creixents i minvants, de tots els orígens imaginables, hauríem de fer un pensament i anar-nos-en tan aviat com puguem si no volem anar fent més passos endarrere en els nostres drets i llibertats. Passos que estem fent a empentes i hòsties que plouen per totes bandes. I, qui diu hòsties, diu decrets, que d'això en saben un rato llarg. Com la por sistèmica en la qual ens han instal·lat.

 

Els colons provocadors

Reis de l'insult com s'ha pogut escoltar en una de les tres compareixences fetes públiques, les declaracions d'una representant espanyolíssima que ha tractat de criminals els nostres presos polítics, els altres "només" els han qualificat de colpistes, perquè han fet acte de presència, estretament vigilats per policies de paisà, al Congrés de Diputats i al Senat respectivament a recollir les seves actes com a membres electes a les darreres eleccions generals. Veurem què diran després de les constitucions de les respectives cambres que, d'altra banda, encara no sabem (ni saben) com acabaran. Per descomptat que tot pinta que faran (i farem per extensió) un pa com unes hòsties. Dimarts s'haurà sabut tot, espero. El que sí que s'ha pogut veure és l'obsessiva estratègia per amagar la situació als mitjans de comunicació.

 

Eleccions

El 26 de maig estem cridats a anar novament a les urnes. I, encara que per a alguns no ho pugui semblar, això és una bona notícia. És a dir, demà passat de quan sortirà publicat aquest modest article, obriran els col·legis electorals al nostre municipi. Podrem decidir sobre el futur consistori municipal i qui volem que ens representi al Parlament Europeu. Tot, com sempre, en llistes tancades; és el que hi ha. I és el que s'hauria de canviar amb una nova llei electoral encara pendent després de tants anys reclamant-la. Però, després de llegir tot el molt que s'ha publicat a Nova Tàrrega fins a dia d'avui i el que probablement es publicarà en aquest número, sobretot sobre el perfil personal dels candidats, i també les manifestacions programàtiques de bona voluntat i poc més de les diverses candidatures, 9 en total; poca cosa podem dir que pugui ajudar a prendre una decisió basada en compromisos reals objectivament necessaris per al progrés del nostre municipi amb la capital i tots els seus pobles inclosa l'EMD del Talladell.

Per cert, celebro que la CUP anomeni "pobles del municipi" i no pas "pobles agregats" en el seu opuscle electoral, tots els pobles que en formen part. Hauríem de tenir més que superat el circumstancial "agregat" per les seves connotacions despectives i citar-los pel seus noms propis com són: Altet, Claravalls, Conill, la Figuerosa, Riudovelles, Santa Maria de Montmagastrell i l'abans esmentat el Talladell en tant que genèricament són els pobles del municipi que junts amb Tàrrega conformem tots plegats. Vaig escarrassar-m'hi i per fi veig que vuit anys més tard s'ha començat a entendre.

De passada, recomanaria llegir, o rellegir si és el cas, l'escrit que va publicar Nova Tàrrega al número 3.763 del 26 d'abril fet per Montserrat Garcia Castelló, titulat No votarem que en relació a les eleccions generals del 28-A em sembla d'una objectivitat més lúcida que populista i d'una claredat absolutament aclaparadora. Llistat de dèficits estructurals, problemes socials i de qüestions de gran calat polític que són determinants i, malgrat tot encara no definitiu, el llistat. Només ho he recordat perquè és il·lustratiu per a tots els candidats i llurs opcions polítiques. Si més no com a referències per debatre..

També s'escau recordar que si Catalunya no es pot governar amb plena llibertat, cap dels seus pobles tampoc no ho pot fer, i Tàrrega no n'és pas l'excepció. Per tant, toca d'exigir la defensa de la dignitat i els interessos de tots els catalans, de tots, aquí i a Europa, i més enllà de la predicada "unitat estratègica" que ja veurem on (i com) acabarà, demanar la unitat real i urgent amb la qual superar l'apostòlica esperança que, contra tot pronòstic, ens recomana el màxim dirigent d'ERC. JuntsxCAT, pel que sigui, s'ha compromès per la unitat de tots. I crec fermament que és el que ens cal. Bona elecció a tothom.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article