La marca Espanya (2)

La marca Espanya (2)
La marca Espanya (2)

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Si surt, surt. Si no surt, s'ha de tornar a començar. La resta són fantasies»

Édouard Manet


Això de la marca

Segurament la podríem definir de moltes maneres al llarg del temps, és cert. Però, la marca Espanya existeix. És un fet, i sempre la trobem present d'una o altra manera. Ara mateix en diuen Espanya Global. Des de fa uns quants segles s'ha mantingut, deliberadament i amb sorts diverses, com un recurs nacional; dels grans poders nacionals castellans, estaria millor dit. Els pobles, sobretot els pobles nació, veïns i/o perifèrics que hi han hagut de viure, conviure i compartir de tot i més, han patit, més que cap altra cosa, les vicissituds interessades i recurrents de la marca, sempre tocada pel mateix ADN en les seves matrius. A Catalunya hem patit sempre (i encara en patim) seqüeles de conseqüències més aviat tòxiques. Semblants a les d'un herbicida, aparentment innocu, però potencialment cancerigen. Només cal veure que, quan ens n'hem queixat, dels seus evidents perills, ens l'han estampat a la força i en fred, la marca, amb tot el que això representa de negació de les nostres llibertats i de l'exercici dels nostres drets fonamentals.

Tanmateix, és evident que la nova marca, Espanya Global, en relació directa a Catalunya, ha començat deixant un rastre ben galdós arreu d'Europa que va des del president Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Marta Rovira, Anna Gabriel, Adrià Carrasco i... àdhuc Valtonyc. Tots exiliats polítics i un per la llibertat d'expressió. I a dins de l'Estat tenen els nostres presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. I tot fa pensar que aquest patiment no ha acabat i que, ans al contrari, va per llarg. Patiment personal i familiar, humà en definitiva, i indignació col·lectiva força generalitzada a tot Catalunya. Repressió i escarment van associats als deliris de la marca. I ara la tenim a sobre, la marca. De fet l'hi hem tingut sempre, però amb el deteriorament progressiu a què l'han abocat des de fa més de vint anys, no hi ha dubte que el seu descrèdit ha augmentat en tots els àmbits i nivells.

 

Més repressió

En forma d'escàndols greument polititzats dirigits contra Catalunya. Perquè és escandalós, des de qualsevol punt de vista polític, de política democràtica, és clar, que la JEC, amb arguments incomprensibles i inadmissibles hagi deixat fora del debat organitzat per TV3 el president Carles Puigdemont (o Toni Comín) i l'Oriol Junqueras. És escandalós, tot i que pot ser que encara no ho acabi de semblar del tot, el judici que s'està fent al Tribunal Suprem, perquè no tinguem cap dubte que ens preparen situacions inaudites on la veritat no serà la veritat, i punt. Per ara tenim un més que premonitori "mucho mejor" de Marchena dirigit a l'advocat Salellas al renunciar aquest a fer més preguntes a la testimoni de la defensa que tenien davant perquè la sala no li permetia la pregunta en els termes que acabava de fer. Els mateixos amb què la fiscalia es va esplaiar dies abans, tant com va voler, als seus testimonis de la PN i de la GC. Al marge de si el president del Suprem s'ho va carregar tot de facto o no, el que va quedar sentenciat és el mateix judici. Greu, molt greu.

També ho és l'evident prepotència amb què el president Pedro Sánchez ha decidit sense proposar-ho i ni tan sols consultar-ho als partits que haurien de fer possible el nomenament de Miquel Iceta com a senador en representació del Parlament de Catalunya, condició prèvia per poder-lo nomenar  president de la Cambra Alta (Senat), segons el que ha manifestat Pedro Sánchez. Ignoro si tot plegat és només un caprici o pot obeir alguna intencionalitat difícil de copsar a aquestes alçades de la pel·lícula. Sigui com sigui i al marge de la idoneïtat del senyor Iceta, espero que la majoria independentista present a la cambra catalana sabrà el que li toca fer, per responsabilitat i dignitat política i humana.

 

Submisos i sotmesos

Si no fos que és així com ens trobem, la Creu de Sant Jordi atorgada a la MHP del Parlament Núria de Gispert, que per culpa d'una piulada que podria semblar poc adequada per venir de qui venia, diuen que es va veure "forçada" ha renunciar-hi i el govern de la Generalitat, en un acte absurd de clara insensibilitat i covardia li va acabar retirant. Mal fet quan ja no ens queden més galtes per parar de tants insults i provocacions com rebem a diari. Avui ho deixo aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article