La marca Espanya (1)

La marca Espanya (1)
La marca Espanya (1)

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Qui no sap el camí del mar ha de triar el riu per company»

John Ray


L'independentisme

Les darreres eleccions generals, que no pas autonòmiques, han esborrat el panorama que va deixar a Catalunya el 21-D. Podríem dir que, vistos els resultats, l'independentisme aguanta prou bé amb transvasament de vots inclòs. En definitiva; enviarem més diputats que mai a Madrid. Serviran pel què serviran. No obstant això, em permeto recordar una vegada més que és a la Unió Europea on s'hauria de prémer l'accelerador en tots els fronts democràtics possibles i impossibles per conjurar l'esperit democràtic de la nació catalana que lluita, pacíficament i social, pels seus drets fonamentals i per la seva llibertat.

Una altra evidència és el suposat aclariment en l'ordre partidista de les forces respectives coincidents en el compromís de la proclamació de la república catalana. Amb tot, aquesta evidència, penso que mereix un estudi molt més profund i curós del que a primera vista podria semblar, perquè el repte i el compromís al que ens hem enfrontat en tant que país és d'una grandesa i d'una ambició social tan important i tan transcendent que només hauria de sumar esforços i sacrificis que poc deuen tenir a veure amb interessos d'escrúpols incerts, inclosos els suposadament ideològics. Probablement s'escau aquí fer referència a l'ètica de la convicció, com també a l'ètica de la responsabilitat, l'única que podria justificar més o menys encertadament, els suposats escrúpols abans esmentats. Només ens hauríem de preguntar on queda l'ètica de la trajectòria que va entre la convicció i la responsabilitat. S'ha d'entendre la trajectòria com el camí que actualment està transitant l'independentisme. Són tants els fets insòlits que ens afecten que ja no deu venir d'un més, però ens hauríem de preguntar si realment tot plegat ho podrem suportar gaire més temps en tant que país democràtic. D'evidents conviccions democràtiques. I, al meu parer, o ens esforcem per anar tots junts per la mateixa via (camí) o ens liquidaran per separat.

 

Sotmesos

És com hem estat gairebé sempre al llarg de la nostra història dels darrers tres-cents anys. I com volen que siguem estant per sempre més. És evident que dins de les Lleis constitucionals (la Constitució) s'hi amaguen prejudicis clarament contraris fins i tot al legítim exercici dels seus drets fonamentals per part de determinats actors i/o col·lectius polítics. I en aquest cas em refereixo als del poble català en concret. En tenim proves més que clamoroses i àdhuc denigrants, tant per part dels suprems intèrprets de la mateixa, com pels seus suposats garants. Ho penso ampliar un altre dia dins del context de la marca.

 

Commemoració dels 40 anys

Sí, dels 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Ahir diumenge (escric la matinada del dilluns) ho vam celebrar a Tàrrega. Indubtablement, per la majoria, si més no íntimament, fou extraordinàriament emotiu. Ho fou primer pel record de les moltes persones que ja no hi eren, que ja no hi tornarien a ser mai més; la vida se'ls havia emportat. He de dir que vaig trobar a faltar una explícita menció de tots ells, de la seva humana absència, amb un minut de silenci, per exemple.
La conferència que va obrir l'acte, pronunciada pel catedràtic de Ciència Política per la UAB, senyor Joan Botella, en la qual va desgranar totes les estadístiques que aquell moment va donar de si, fou sociològicament exhaustiva. I, més enllà de les dades exposades, suposo que als qui hi érem presents se'ns van evocar moltes situacions i moments diversos viscuts en aquells inicis de la incipient democràcia. Hi ha tantes vivències viscudes i moltes amb possibilitats de ser documentades, que els historiadors, en aquests cas penso en Gerard Corbella, tenen un dens camp ple de recerca per davant. Si la memòria històrica més recent té encara molts capítols en blanc, buits de contingut, què no deu passar amb la de temps molt més pretèrits plens d'evidents i d'interessades dificultats i entrebancs?
La taula rodona sobre la dona en la política municipal a Tàrrega, sense que es pogués considerar ni molt menys sobrera, potser sí que, donat el context, podria semblar d'un cert postureig. Fos com fos, en un àmbit d'evidents records personals, potser hauria d'haver primat la relació precisament d'això; de les persones en un sentit plenament humà i humanístic. Vaig notar que els exalcaldes, tots ells, tenien i segurament volien dir moltes coses més i se'ls hauria de poder escoltar, ara que encara podem. La periodista Montse Armengou, un deu. I, l'acte en sí, per la seva sobrietat i el seu toc auster, com no podia ser d'una altra manera, mereix una total felicitació als seus organitzadors.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article