Un diumenge especial

André Maurois
André Maurois

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Ser sincer no és dir tot allò que es pensa, sinó no dir mai el contrari del que es pensa» 

André Maurois


El 28 d'abril

Hem tingut trobada i celebració familiar. En aquesta data coincideixen dos aniversaris, un el del fill més gran i l'altre el del nét més petit; 48 i 7 anys respectivament. Ens hem pogut retrobar tots; els quatre fills nostres amb els quatre fills sobrevinguts i amb els deu néts fruit de les respectives quatre famílies que han format. Els néts van des dels 17 anys el més gran fins als 7 del més petit, repartits per igual entre noies i nois: un autèntic bé dels Déus que, juntament amb els avis (la meva esposa i jo mateix) sumem un total de 20. I que per molts anys sigui! Disculpeu-me però ho havia de dir.

No s'ha parlat de política. Avui no tocava. Això sí, tothom ja havia votat durant el matí, i un parell ho havien fet per correu. I en aquest cas puc dir que tots hem votat opcions independentistes, pot ser que no totes coincidents quant als protagonistes polítics, però sí que totes a favor de Catalunya. L'àvia ha estat la més matinera, tant que si s'hagués fet l'escrutini just després de votar ella tindríem el cent per cent de vot independentista. Jo he votat el mateix que ella, però unes hores més tard, la resta ho ha fet com ho ha fet i, com que mantenim sempre el més absolut respecte a la democràcia interna dins de l'àmbit familiar, ningú, i jo menys que ningú, no pregunta per qui s'han decidit votar. En part perquè ja sabem tots plegats el que volem votar. Després, com sempre sol passar, ja tindrem oportunitat de debatre sobre el que s'anirà esdevenint d'acord amb els resultats finals i llurs conseqüències efectives. I cadascú dirà el que entengui que ha de dir per defensar la seva meditada posició, la seva anterior decisió electoral si ho creu convenient i la seva posició crítica si és que aquesta s'imposa per les raons i decisions que s'hagin pogut donar. I, afegeixo, que són crítics molt durs i compromesos. 

Avui que s'ha coincidit amb la "festa de la democràcia" segons afirmen els molt entesos, m'ha semblat que podia parlar, després de tanta tensió esfereïdora unitarista i constitucionalista, d'aspectes més mundans i sobretot més humanistes. 

 

Els resultats de les generals 

Tot i que els tinc tots al davant no penso pas repetir-los ara i aquí. Prou gent dels més ben preparats hi haurà que en faran objecte dels seus comentaris i anàlisis durant uns quants dies. Veurem què diuen. Ara, tot i que escric aquest article la matinada del dilluns (demà l'han de tenir a Nova Tàrrega a primera hora) no entraré en més valoracions que les merament superficials que a primera vista se m'ofereixen.

D'entrada constato que a Tàrrega, i a Catalunya en global encara més, que l'abstenció ha sigut molt baixa. Aquí hem votat el 75,44% i a tot el país ho hem fet un 77,58%. Déu ni do! S'ha votat catorze punts més que les passades del 2016. Catalunya una vegada més ha donat el màxim nivell.

ERC guanya per primera vegada les eleccions espanyoles a Catalunya des del 1977 i abans quan la República. Un gran resultat que mereix l'enhorabona més sincera. 

No veig, però, que hagin tingut avanços significatius, si és que n'han tingut, a l'àrea metropolitana i en concret al que denominem "cinturó roig" d'aquesta. Ço vol dir que qui més els ha respost és el territori del "rere país" de sempre i la base que pretenen voler eixamplar em sembla que no passa precisament per aquí. Per tant, podríem pensar que, encara que dividit, el país rural o de l'interior, al marge de la gran àrea metropolitana, ha respost com sempre ho ha fet, llàstima de la desunió electoral que si no s'hagués produït hauria pogut donar algun escó més al poder salvar-se alguns dels vots emesos esdevinguts ara com a residuals en virtut de la llei electoral vigent. Haurem d'aprofundir més en l'estudi d'aquest punt. 

JuntsxCat ha salvat el cop. Ho tenia mal parat i se'n ha sortit prou bé. I, tot i que podríem dir que aquesta només és la primera volta d'aquest cicle de confrontacions electorals, l'independentisme en conjunt ha guanyat aquestes eleccions a Catalunya.

Fins aquí avui, però continuarà...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article